Hores de lectura: ¿una oportunitat per enganxar-se a llegir?

Hi va haver un temps que s’assegurava que les lectures obligatòries escolars enterraven les ganes de llegir. Ja se sap: si als alumnes els obligues a llegir un llibre concret, només perquè és una obligació, els costarà molt o no ho faran. L’enyorat escriptor Emili Teixidor, professor de llengua, havia arribat a inventar estratègies perquè la lectura que ell pretenia que fessin els alumnes la trobessin voluntària i no obligatòria. Com ho feia? Es presentava a classe amb uns quants llibres. Els hi presentava i els deia: “Aquests que deixo a taula no són adequats per a la vostra edat”. L’endemà, els alumnes portaven a classe els que en Teixidor havia apartat expressament. No hi ha com picar-los la curiositat!

Actualment les escoles han impulsat una altra iniciativa que parteix de la llibertat dels alumnes per triar la lectura que volen fer a classe. Cada dia, en un espai fixat de temps, que va entre vint minuts i mitja hora, cada alumne porta de casa el seu llibre i el llegeix en silenci. Així ho fa, per exemple, l’Institut Escola (IE) Puig i Gairalt de l’Hospitalet de Llobregat. “Deu fer vuit o nou anys que fem la mitja hora de lectura diària a tots els nivells”, explica el cap d’estudis, Francesc Cornet. Abans els professors havien seguit una formació concreta, l’Impuls de la Lectura (Ilec), que van seguir durant tres anys al centre.

ESTIMULAR EL PLAER DE LA LECTURA

A la pràctica, la franja diària és fixa des de primer de primària fins a l’únic curs d’ESO que imparteixen, primer, i es fa després del pati perquè “així també els va molt bé per tranquil·lizar-se”, comenta Cornet, que matisa que enguany amb el covid “alguns grups ho fan en una altra franja, però la de després del pati és la més habitual”.

Sobre les lectures, a l’IE Puig i Gairalt cada dia són diferents. “Els dilluns és lectura lliure, que vol dir que els alumnes poden haver agafat un llibre de la biblioteca de l’aula o de casa seva”. En aquest cas, el cap d’estudis remarca que “és una lectura que funciona amb gairebé tots els alumnes, que s’acaben recomanant els uns als altres el que llegeixen”. Els dimarts és lectura compartida. “Fem servir llibres més atractius visualment, més de caràcter informatiu, que els interessin. Es posen per grups de dos o tres i fan la lectura per grup. L’atractiu és el punt visual dels llibres”, diu Cornet. Els dimecres la lectura és col·lectiva, és a dir, tots llegeixen el mateix llibre. “Aquí aprofitem per fer lectura en veu alta de forma individual, per incentivar aquest tipus de lectura. I amb els grans aquesta lectura de vegades la fem en anglès i castellà, també”. El dia de lectura en veu alta, el mestre també llegeix en veu alta.

Els dijous és el dia dedicat a la lectura de revistes i còmics. Segons el curs, els alumnes llegeixen publicacions com el Tiroliro, El Tatano i el Cavall Fort, entre d’altres. I, per acabar, els divendres. “Els divendres és el dia de la notícia”, explica Francesc Cornet. Els més petits comenten notícies del programa del canal Super3 InfoK, mentre que els grans porten de casa les notícies que els han interessat, i a classe les llegeixen. “Després es parla de l’actualitat, i del món més pròxim”.

Una iniciativa interessant que proposa una estona de lectura variada cada dia de la setmana. La gran pregunta que cal traslladar al cap d’estudis, evidentment, és: funciona? ¿Se senten més atrets pels llibres? ¿S’agafen amb il·lusió aquestes estones de lectura? Francesc Cornet opina que “la mitja hora de lectura s’ha demostrat que és molt útil per als alumnes”. Dit amb altres paraules, “la lectura lliure els atrapa perquè és el que ells han decidit, mentre que a les obligatòries llegeixen novel·les i autors que potser ells no escollirien mai”, reflexiona el cap d’estudis del Puig i Gairalt de l’Hospitalet.

EL GUST DE LLEGIR

Per la seva banda, el professor de didàctica de la llengua i la literatura de la Universitat de Girona i de la Universitat Autònoma de Barcelona Joan Portell inscriu l’activitat com el foment del plaer de la lectura, que “és tan personal que ni amb les mateixes paraules el podríem descriure o valorar amb una xifra”. En canvi, “el gust per la lectura s’impulsa amb estratègies com la conversa dialogada, el debat, els clubs de lectura”, reflexiona. Malgrat que un i altre són diferents, haurien de poder barrejar-se de forma natural, de manera que a les hores de lectura lliures, diu Joan Portell, “el gust de la lectura també s’hauria d’impulsar”.

Finalment, el professor de psicologia de l’educació de la Universitat Autònoma de Barcelona David Duran assenyala que els espais de lectura poden servir perquè l’escola pugui oferir formes variades i diverses de respondre a la diversitat de necessitats que presenten els alumnes respecte a la lectura. “Cal promoure l’autonomia lectora -afirma Duran-, però, com que la diversitat escolar és tan gran, també es podria oferir als alumnes alguns espais de confiança, com ara la lectura en parella, que permet fomentar la competència lectora”.

I ho rebla: “La clau és oferir moltes possibilitats perquè els alumnes triïn segons les seves necessitats: lectura en veu alta, debatre les lectures, organitzar clubs de lectura per edats, afavorir que es facin fòrums escrits, incentivar la creació de booktrailers o conèixer els autors amb iniciatives que faciliten que vagin a les escoles són algunes activitats que poden impulsar la lectura”. Sobre les visites dels autors a les aules, Duran, com a escriptor de literatura juvenil, recorda que és molt engrescador tant per als alumnes com per a l’autor, que trepitja les aules i que s’enfronta en primera persona als comentaris dels lectors juvenils presents.

I tenint presents tots aquests aspectes, el professor de psicologia de l’educació de la Universitat Autònoma de Barcelona n’afegeix un últim: “La lectura s’hauria de vincular a la part activa d’escriure; que escriguin sobre el que han llegit i que els altres companys els llegeixin”.