Desordenar els llibres per llegir més

BarcelonaLlibres ordenats per gènere, per autor o per edat del futur lector. A les biblioteques hi ha moltes maneres de presentar els llibres. A les escolars generalment estan classificats per edat, però i si els ordenem pensant en els infants? I si un nou ordre, aparentment desordenat, pot servir de ganxo per atraure nous lectors?

A l'Escola Tarlatana de Sabadell els llibres de la biblioteca estan ordenats d'una manera subjectiva barrejant els gèneres segons els criteris següents: històries que poden passar cada dia, històries que passen de tant en tant, històries que només passen una vegada, descoberta i poesia. Aquest nou ordre es va consensuar amb els professionals del programa Escola Literària de Tantàgora, que fa vuit anys que impulsa canvis metodològics als centres educatius per fomentar el gust lector amb l'objectiu que els alumnes vulguin anar a la biblioteca i tinguin ganes de mirar, tocar i llegir llibres. "Al nostre entendre és el primer pas que cal assegurar per promoure el foment del gust lector entre els alumnes", explica Magalí Homs, directora de Tantàgora i del FLIC, el festival de literatura i arts infantil i juvenil, que se celebra del 17 al 20 de novembre i que enguany planteja el debat de com s’ordenen els llibres tant a casa com en una biblioteca. "Perquè l’ordre que donem a una col·lecció de llibres determina com ens hi relacionem, perquè hi ha tants sistemes d’ordenació com persones, a l’edició d’enguany del FLIC ens hem proposat experimentar i reflexionar sobre què passa quan, lluny dels estàndards, classifiquem els llibres de maneres diferents, i com això influeix en les relacions entre lectura i lectors", reflexiona Roser Ros, directora literària del FLIC.

D'aquesta nova classificació, a l'escola li va agradar que els llibres no s'ordenen per edat ni per tipografia de lletra (lletra de pal, lligada o d’impremta) ja que això ha permès trencar barreres. "Perquè no crees cap trauma, no evidencies quin alumne sap llegir amb lletra d’impremta i quin no perquè tothom hi té cabuda i els llibres són per a tothom", diu Anna Masip, directora de l’escola Tarlatana. Aquesta nova ordenació, que pot semblar molt abstracta o complexa, ha generat també un debat interessant entre els mestres i entre els alumnes. "Per exemple, la història d’un nen que va en bici a l’escola en el nostre col·lectiu és una història que pot passar de tant en tant, però potser el meu company en fa una lectura diferent i això genera una conversa literària", expliquen.

Esporgar la biblioteca

L’Escola Tarlatana buscava la manera de millorar l’aprenentatge de la llengua i motivar el gust per la lectura entre el seu alumnat, i una de les estratègies passava per actuar sobre la biblioteca. "Els nostres infants no tenen una cultura d’anar a la biblioteca, no hi ha un hàbit lector en el seu entorn familiar", explica Eulàlia Montoriol, la cap d’estudis. Alguns no tenen llibres a casa, no han vist mai llegir un diari o els pares no els expliquen contes. "I el que no es fa a l’escola pràcticament no es fa", assenyala Masip. "Necessitàvem aconseguir que aquests infants tinguessin il·lusió per agafar un llibre, per tocar-lo, per explorar-lo...", afegeix Montoriol. Per arribar a aquest objectiu buscaven un projecte "diferent" que s’adaptés a les necessitats de l’escola, un centre de màxima complexitat amb infants procedents d’un entorn social desfavorit. La majoria són "famílies amb pocs recursos, moltes analfabetes o que han abandonat prematurament l’escola i amb un percentatge elevat d’absentisme escolar". És per això que expliquen que qualsevol proposta educativa "ha de ser com més atractiva millor per motivar els alumnes". "Si fem una hora de lectura i tots llegeixen la mateixa novel·la, l’interès cau en picat", assenyala Montoriol. "I volíem trencar amb la biblioteca tradicional per vèncer el pànic a llegir i potenciar el gust per la lectura", afegeix.

El primer pas va ser esporgar de llibres la biblioteca actual. "Això ens va agradar molt tot i que també ens feia por", diu Montoriol. "Quan vam veure la muntanya que havia d’anar al contenidor ens va venir mal de panxa", admet Anna Masip. Part dels fons de la biblioteca eren llibres donats, com enciclopèdies o col·leccions obsoletes, que la gent s'havia tret de sobre. "Ens vam quedar amb poques publicacions perquè hem d’oferir la millor literatura. Hem de ser l’escola més bonica i amb els millors materials", apunta Montoriol. A mesura que han anat arribant recursos han nodrit el nou fons de la biblioteca. Aquesta aposta ja s’ha traduït a les aules, on han percebut un increment del gust per la lectura i, sobretot, un respecte pels llibres. "Veus la manera amb què agafen el llibre, com el miren, com se l’expliquen... Hi ha un respecte", diuen, tot i admetre que els resultats educatius encara no són els desitjables. La iniciativa també ha provocat que hi hagi famílies que s'hagin animat a anar a la biblioteca del barri.

Falten biblioteques a les escoles

Una classificació semblant és la que fan servir a la biblioteca de l'Associació de Mestres Rosa Sensat per als llibres d'infants de 0 a 6 anys. Els classifiquen segons si són llibres de coneixements, llibres del dia a dia, llibres d'històries meravelloses, llibres manipulatius i llibres d'iniciació a la lectura. Aquesta classificació, diu Amàlia Ramoneda, responsable de la biblioteca de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, els serveix perquè els nens trobin fàcilment els llibres i per saber com és d'equilibrat el seu fons bibliotecari. Pel que fa a primària, les publicacions sí que les tenen ordenades segons l'edat. "Però ara no recomanaria a ningú que els classifiqués així, ja que actualment en una mateixa edat hi ha molts nivells lectors diferents i frustra molt tenir una determinada edat i que et donin llibres d'una edat inferior", explica Ramoneda, que recomana ordenar-los per cicles -inicial, mitjà i superior- i no tant per edats concretes. "El que sí que és essencial en una biblioteca escolar és que els llibres estiguin ben catalogats perquè després mestres i alumnes els puguin trobar", diu. En tot cas, creu que no hi ha cap criteri de classificació que sigui perfecte i aposta per la "flexibilitat".

La bibliotecària Júlia Baena no comparteix criteris de classificació tan subjectius i recorda que hi ha protocols internacionals sobre la manera d'ordenar els fons. Considera que s'han d'unificar criteris amb les biblioteques públiques. "Perquè la nostra missió també és formar usuaris de les biblioteques públiques", diu. Magalí Homs considera, però, que plantejar la biblioteca escolar com una continuació de la biblioteca pública no funciona, ja que aquesta té "uns recursos econòmics i humans que la biblioteca escolar no té".

Més enllà del criteri de classificació dels llibres, el que preocupa és la falta de biblioteques escolars. "És un drama", diu Amàlia Ramoneda. Els professionals reivindiquen més biblioteques a les escoles, més recursos per mantenir-les i formació continuada de les persones que se n'han de fer càrrec. "S'estan fent esforços però quan no hi ha pressupost és molt difícil millorar", diu Ramoneda, que recorda que moltes escoles durant la pandèmia van destinar l'espai de la biblioteca a aula i ja no l'han recuperat. En molts casos, a més, són les famílies, a través de les AFA, les que vetllen per la biblioteca. "No hauria de ser així, hauria de ser el claustre, perquè la biblioteca és el motor de l'escola", reivindica. En el mateix sentit s'expressa Homs: "El 90% de les escoles públiques d'aquest país tenen un docent no especialitzat en mediació literària i biblioteconomia portant la biblioteca".