El joc lliure ensenya a pensar

Tenia 3 anys. I la nena agafava totes les nines que tenia a l’habitació i les col·locava al passadís de casa. Quan les tenia ben alineades, els parlava com si fos la seva mestra i els explicava històries i mil i una coses més. L’anècdota la recorda el pedagog Xavier Ureta, que la va viure a casa seva, com a pare. “Nosaltres, els pares, mai no li vam dir que ho fes, era tot iniciativa seva, i s’ho passava molt bé”. La criatura estava fent joc lliure. La llibertat de pensament es forma en el joc lliure. Ho afirma la catedràtica de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona Maria Rosa Buxarrais. “Els adults arribem a pensar que no fer res, que les criatures no facin res, és perdre el temps, però no és així”, afegeix la catedràtica. Així doncs, el joc lliure, com també el fet d’avorrir-se, “és una emoció humana legítima” i, encara més, “un dret dels infants”.

Per motius com els que sosté Buxarrais, i per molts més, ha nascut l’Associació per al Joc Lliure de Catalunya. Jordina Costa n’és una de les impulsores, i explica que “la falta de temps i la por a l’avorriment han portat les criatures a no jugar al que vulguin”. Per promoure i fer conèixer el joc obert i lliure, la Jordina, juntament “amb altres persones del sector de la joguina i l’educació”, volen difondre’n els beneficis. A l’hora de definir el joc lliure, la Jordina sosté que “és vital per al creixement de l’infant, és la seva forma d’expressió”. Cada infant escull el moment, els elements i el temps que necessita per jugar, sense cap objectiu ni finalitat. De fet, “el joc és la manera de créixer de les criatures, essencial en el seu aprenentatge cognitiu, motriu, però també emocional”, explica.

L’Associació per al Joc Lliure de Catalunya té com a principi l’objectiu de “rescatar la mirada curiosa innata de l’infant”. Aquesta mirada és la que el porta a “investigar i manipular i, consegüentment, a calcular, qüestionar-se coses i crear eines pròpies per arribar a l’objectiu que la seva ment ha fixat”, afirma Costa. Precisament fent aquest procés és quan apareixen “les emocions, els contratemps... i les solucions o les alternatives”. En resum, “tot forma part d’una dinàmica que connectarà l’infant amb el seu entorn, des del seu propi ordre, i que el convertirà en el responsable del que desitja i el farà decidir com actuar”.

NO CALEN PANTALLES

Costa alerta que en el joc lliure no es té, sinó que s’és. Dit amb altres paraules, “les mateixes criatures són un joc en si mateix, perquè el joc és intrínsec”. Malgrat això, “vivim en una societat sobreestimulada, i per això des de la primera infància sobreestimulem els infants”. En canvi, “un nadó necessita descobrir l’entorn -i, per exemple, fer servir les seves manetes-. Per tant, no necessita llumetes de colors ni programes de televisió per ser estimulat”.

Des de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona, la pedagoga Anna Forés sosté 4 arguments a favor del joc lliure: 1) estimula la imaginació, perquè els infants “poden crear espais i situacions totalment obertes i imaginatives”; 2) es caracteritza per la llibertat, perquè qui juga “decideix què vol fer, i alhora marca les seves regles de joc”; 3) afavoreix el contacte amb la natura, i si el joc lliure és enmig d’un entorn natural, “la natura és una font de beneficis”, i 4) permet als infants tenir “moments per ser ells en estat pur, d’autenticitat”. Per la seva banda, la mestra i pedagoga Anna Ramis recorda que “els infants juguen perquè sí, sense proposar-s’ho. Juguen quan caminen, quan seuen, quan es toquen els peus, quan manipulen un objecte, quan reprodueixen una acció tantes vegades com els és plaent”. És a dir, “no cal fer res perquè passi, perquè apareix espontàniament en ambients on l’infant se sent segur, i es desenvolupa sense pautes prèvies, perquè una acció porta a una altra, o un estímul orienta noves accions, o senzillament els infants repeteixen un gest mentre els dura el gust de fer-ho”. Per tot això, Ramis defensa: “Els adults només hem de facilitar l’ambient segur i deixar que l’infant faci lliurement el que el seu cos i ment li demanin”.

SUGGERIR I OBSERVAR

Dit això, la pedagoga també indica que afavorir el joc lliure tampoc no vol dir que “les propostes de joc no puguin venir de l’adult, perquè també pot provocar, suggerir o posar a l’abast de l’infant objectes o situacions”. Ara bé, afegeix: “Farem bé d’observar primer i després suggerir, i mai imposar”.

Maria Rosa Buxarrais afirma que el joc lliure s’ha convertit en un dels “pocs plaers que queden”. Per què? Perquè “ajuda a estimular la creativitat i la imaginació”. “Quan un s’avorreix vol dir que disposa de temps per a un mateix; per tant, l’avorriment ens ajuda a desenvolupar l’autonomia personal per decidir què fem amb el nostre temps”. I, a més, el joc lliure (tot i que no ho sembli) requereix esforç. “Pensar en alguna cosa a fer és molt educatiu. No hem de donar solucions als fills, perquè, si no, no desenvolupen aquesta creativitat”. Així doncs, continua explicant Buxarrais, “la creativitat necessita temps. Hem de concedir llibertat al nostre pensament, deixar que flueixi, escoltar-nos a nosaltres mateixos, en silenci, perquè puguin aparéixer idees”.

En aquest sentit, el pedagog Xavier Ureta recorda que, de petit, passava els estius a Matadepera, amb temps lliure a dojo, i jugant és com aprenia a conèixer el món. “Anàvem al bosc, pujàvem als arbres, fèiem arcs, fletxes, cabanes”. Eren els anys 60, i Ureta pensa que era un temps de llibertat, perquè les bicicletes els permetien fer la seva acompanyats d’un grup d’amics. “Fins i tot havíem arribat a crear camins al voltant de la nostra cabana o cau, perquè també érem escoltes, i això ens donava molt coneixement del joc”, diu Ureta. “El joc més natural en els nens és agafar un pal i una pedra i inventar-se coses”, afegeix.

El joc lliure “és el que conforma el caràcter de les criatures”; amb matisos, esclar, sobre els tipus de joc, “perquè també hi pot haver jocs lliures perillosos, que han de ser observats o impedits, si cal, pels adults”. Una criatura formada en joc lliure “serà, probablement, una criatura creativa, amb molta iniciativa”, diu Ureta. El pedagog i matemàtic Joan Gómez i Urgellés sosté que el joc lliure és comparable a un laberint en què qui hi entra no coneix el camí que s’ha de seguir i el va descobrint”. El joc lliure enriqueix els aspectes cognitius dels infants, “amb l’heurística (entesa com a conjunt d’habilitats) de l’acció de jugar”. El matemàtic conclou: “Per tant, desplega la competència d’aprendre a aprendre tot descobrint noves fases, i alhora promou la creativitat i el sentit crític”.

5 motius a favor del joc lliure

SEGONS EL PEDAGOG XAVIER URETA

• El joc lliure dona a les criatures capacitat de crear; per tant, de descobrir, d’encuriosir-se i de gaudir.
• Per a la criatura, jugar és una feina. Per tant, jugant pot sentir-se realitzada.
• Els pares poden orientar el joc, però no han d’induir els infants, perquè si ho fan els afebleixen la iniciativa. Una criatura insegura, sobreprotegida, pot tenir dificultats per fer joc lliure.
• L’educació entre iguals és molt efectiva; per tant, és especialment positiu que el joc lliure sigui compartit i en grup.
• El joc lliure, igual que el joc en general, és una gran font d’aprenentatge.