Barcelona Dibuixa o un espectacle de teatre: cinc propostes culturals per compartir en família

BarcelonaUn festival de putxinel·lis, un taller per pintar-nos el cos i una sèrie documental sobre animals amb habilitats increïbles, entre les propostes de la setmana.

Ens vam quedar tota la família clavats mirant la pantalla. No només perquè és visualment espectacular, sinó perquè mostra habilitats dels animals que no veiem normalment i que són increïbles, tal com anticipa el títol Super/Natural. La nova sèrie documental de National Geographic, que s'ha estrenat a Disney+, comença mostrant com diversos animals d'espècies diferents es comuniquen per avisar que s'acosta un depredador comú. És la primera de moltes petites històries que posen l'èmfasi en la intel·ligència dels animals i en moments de cooperació i treball en equip com a manera de meravellar l'audiència. Gravada amb un sentit de l'espectacle vibrant (la sèrie té James Cameron com a productor executiu) i amb l'última tecnologia audiovisual, que permet, per exemple, enregistrar escenes en la foscor més absoluta, Super/Natural és una de les millors sèries documentals sobre natura que hem vist en molt de temps. L'escena preferida dels meus fills és la d'uns mussols de lloriguera que aconsegueixen espantar un búfal que s'ha estirat sobre l'entrada del seu cau... imitant a la perfecció el so d'una serp.

Heu fet mai allò d'agafar-vos la panxa i convertir-la en una boca per fer-la parlar? Al sortir d'aquest espectacle la canalla no només vol fer parlar la panxa. També els colzes, els genolls, les cames, els peus o les mans. I és que gairebé qualsevol part del cos és susceptible de convertir-se en un personatge molt xerraire a l'espectacle Miniaturas, un dels molts encerts del Festival Internacional de Putxinel·lis que se celebra aquests dies al teatre La Puntual, i on el tàndem format per Hugo Suárez i Inés Pasic creen titelles del no res, ajudats només per alguns objectes, per fer històries tragicòmiques i ben carregades d'enginy. Si no heu vist mai un genoll tocant un ukelele, no sabeu què us esteu perdent. Podeu veure l'espectacle aquest divendres, dissabte i diumenge. És en castellà i està recomanat a partir dels 6 anys.

Ai, quan els atrapes havent dit una mentida! La part més difícil sovint és que acceptin haver intentat enganyar. Però, i si no els atrapes? Això és el que passa a Qui ha sigut?, el nou còmic de Max i Suzanne Lang, que com sempre són molt eficaços tractant emocions comunes en la canalla amb sentit de l'humor. Aquest cop el mico malcarat protagonista de les seves històries llança una pell de plàtan al cap d'un ocell que l'està posant nerviós i després nega haver-ho fet. Aquesta mentida serà el detonant d'una situació que canviarà la vida a la jungla i que ens serveix per parlar amb els petits sobre què passa quan no reconeixem les coses, el fet que tots ens podem equivocar i també que, per conviure plegats, de vegades cal tenir una mica de paciència i no reaccionar com si fóssim micos malhumorats.

Qui ha dit que només es pot pintar sobre un paper o sobre una tela? L'art es pot crear a tot arreu i les obres d'art també podem ser nosaltres mateixos. Aquest dissabte ho podeu comprovar al Museu Nacional de Catalunya, on s'organitza el taller Skin is the new canvas: art per connectar-nos, a càrrec de l'artista Clàudia Sahuquillo, on ens pintarem els uns als altres, deixant anar la creativitat sobre els cossos, convertits en suport artístic. La idea és fer servir l'art com una manera de posar-nos en contacte, ja que aquesta activitat forma part de l'edició d'enguany del Barcelona Dibuixa, que té l'abraçada com a motiu principal. Si us animeu a pintar i ser pintats, es tracta d'una activitat gratuïta i sense reserva: dissabte 22 d'octubre, de 15 h a 18 h.

En aquest videojoc ens posem en la pell d'una preadolescent de 13 anys que passa l'estiu com qualsevol altra noia de la seva edat fins que la seva mare li diu que l'ha d'acompanyar uns dies a la feina. La mare treballa en un hospital volador i a ella li fa molta mandra passar-hi uns dies, però pensa que potser li serveix per escriure un article per al diari de l'institut. Amb aquest objectiu, el jugador ha de parlar amb els diferents pacients de l'hospital. Així és com anirem destapant diferents històries i, més endavant, descobrirem que les accions del personatge tenen un impacte en la vida de les persones amb qui ens creuem. El resultat és un videojoc de ritme pausat, que demana escoltar als altres i que té moments molt emotius. El trobareu per a consoles i PC i està recomanat per a preadolescents, amb el requisit que han de tenir un bon nivell d'anglès, ja que no està traduït. Sempre podeu acompanyar-los amb l'excusa de l'idioma i viure plegats aquesta petita però extraordinària aventura.