5 plans culturals per compartir en família

BarcelonaIdees d'oci en família? El periodista Toni de la Torre ens proposa cinc plans culturals per a menuts i grans.

Aquests dies a casa hem estat fent llista de les pel·lícules i curtmetratges que no ens volem perdre a la nova edició d’El Meu Primer Festival, que comença aquest dissabte, i és tan llarga que no sé si ho aconseguirem mirar tot. La programació d’enguany s’ha superat amb més de 100 propostes, que com sempre tenen en comú una manera d’entendre el cinema que posa al centre la creativitat, la sensibilitat i l’art, i que és molt difícil de trobar a les sales comercials. Jo tinc claríssim que la que no ens perdrem serà la pel·lícula d’El petit Nicolàs, en què els dibuixos i les històries dels desapareguts Sempé i Goscinny cobren vida a la pantalla. La meva companya, en canvi, diu que la imprescindible serà La bellesa de la vida, una peça coral xinesa amb diferents històries sorprenents. El meu fill gran, a qui li encanta l’anime, vol veure La fortuna somriu a Lady Nikuko. La petita de la casa encara no ho té gaire clar i les assenyala totes! Però em sembla que per a ella triarem la pel·lícula-concert A la llum de la lluna. ¿Creieu que aconseguirem quadrar l’agenda? Tenim fins al 20 de novembre per aconseguir mirar-les totes.

¿Us ha passat allò que els nens tornen de l’escola sabent mil i una dades sobre un animal concret i us fan preguntes que no sabeu respondre? Els petits són autèntics devoradors de coneixements, especialment quan té a veure amb el món animal, un dels seus temes preferits. Doncs hem descobert un joc de taula on ells poden gaudir aprenent encara més sobre diferents animals i alhora passar-s’ho molt bé. Perquè Fauna és un joc de preguntes amb una mecànica on s’ha d’apostar per diferents respostes, de manera que també guanyes punts si la resposta és prou aproximada... i els pots perdre si t’equivoques. El resultat és un joc de taula molt més divertit que el Trivial convencional i que permet que, fins i tot els que no dominin el tema, s’ho passin bé jugant-hi i aprenguin en el procés. A Fauna és divertit fins i tot perdre, només per l’emoció del moment. En poc temps, aquest joc de Devir s’ha convertit en un valor segur. El traiem quan venen amics a casa i sempre funciona.

No us descobriré ara al tàndem format per Julia Donaldson i Alex Scheffler, que han creat alguns dels contes per a la canalla més enginyosos, divertits i de més èxit dels últims anys. En el seu últim conte, titulat Els Dolentots, un trol, un fantasma i una bruixa es proposen espantar una nena. El que no s’esperen és que la nena, valenta i decidida, no es deixarà burxar fàcilment. A través d’aquesta història, el conte ens parla de com hem de reaccionar davant dels bullies i presenta una protagonista que no es deixa intimidar. Sempre amb el sentit de l’humor i els rodolins característics dels autors d’El grúfal. Publicat per Brúixola, és un conte per llegir en veu alta a nens a partir de 2 anys.

La curiositat és l’impuls més fort quan un nen coneix el món. Efectivament, hi ha algun motiu pel qual ens dediquem a tapar endolls quan els nens comencen a gatejar. Aquest motor és al centre de l’espectacle Què és això?, dels coreògrafs danesos Thomas Eisenhardt i Kamilla Wargo Brekling, que exploren a través de la dansa i el moviment del cos la curiositat innata. L’espectacle és participatiu, i està dirigit als més menuts de casa (a partir de 6 mesos), que seuen damunt de l’escenari. S’estrena dins de la programació d'El Petit, el Festival Internacional d’Arts per a la Primera Infància. Com que l’aforament és reduït, si voleu entrades és bona idea aconseguir-les amb temps. Es podrà veure al SAT! Andreu Teatre el 13 de novembre.

Quan vaig acabar de llegir aquest còmic vaig pensar que havia de ser a totes les cases amb adolescents i a tots els instituts. És una obra extraordinària, escrita i il·lustrada per una autora molt jove, Elisabeth Karin Pavón, que explica la seva experiència amb l’anorèxia i hi deixa, per als altres, no només la vivència personal, sinó també tot el coneixement que ha adquirit. Amb un plantejament gràfic molt eficaç que representa l’anorèxia com un monstre que parla a la protagonista, aconsegueix explicar de manera senzilla processos psicològics complexos. És una obra que reflecteix el patiment i també la saviesa de l’autora i que té la voluntat d’ajudar lectors que es puguin trobar en la situació de la protagonista. El còmic, editat per Astronave, ha estat premiat per la Fundació Nadine, i ja que el 30 de novembre és el Dia Internacional de la Lluita contra els Trastorns de la Conducta Alimentària, no volia deixar passar l’oportunitat de recomanar-lo. És per a lectors a partir de 12 anys.