Si li preguntaves podies saber exactament els dies, i fins i tot les hores, que feia del dia que es va separar. De fet no calia ni preguntar-l'hi, ell sol ja s'encarregava de parlar-te del tema obsessivament. Primer et deia que estava de conya, que mai havia tingut tant de temps lliure i tot seguit la seva conversa monotemàtica et demostrava que tot aquest temps sols li servia per remenar la moviola sense parar. Els primers dies li aguantava la tabarra estoicament, però el dia que va voler llegir-me una poesia sobre la seva ex vaig dir prou. "Tio, per què no et poses WhatsApp al mòbil?" " Wassup? Jo? Però això no enganxa molt?" "No, home, no, amb el WhatsApp podràs obrir-te ni que sigui de manera virtual a altra gent, fer noves coneixences i quedar amb elles a través d'un simple clic. Perquè ho entenguis, va de conya per lligar i, creu-me, ara mateix et fa falta".
Quinze dies més tard, estranyat pel seu silenci, el vaig trucar. "Estàs bé? Espero que no t'hagis emprenyat amb mi per dir-te allò del WhatsApp". "I ara! El teu consell ha estat com un regal del cel. Fa una setmana que no faig res més que xatejar. Vaig conèixer una tia guapíssima a la boda d'un amic i des de llavors estem tot el dia wassapejant com nens petits. És una passada, no parem. És divertida, intel·ligent i tenim els mateixos gustos. Fins i tot coincidim en les pel·lícules. És fan del cinema oriental, com jo! Avui, per fi, he trobat el valor per convidar-la a casa per veure plegats l'última del Wong Kar-wai. Estic tan content!"
Feliç d'haver-la encertat no me'n vaig poder estar de trucar-li dilluns perquè me'n fes cinc cèntims. "No t'ho creuràs, xec. Ho tenia tot tan ben preparat. Vaig encarregar un plat de sashimi, per ambientar-nos, maridat amb un vi biodinàmic que em va costar una pasta. Un cop atipats, vam seure ben juntets i amb els llums apagats ens vam preparar per viatjar a l'univers del millor director del món. No portàvem ni cinc minuts quan va vibrar el seu mòbil per primer cop. Dos minuts més tard ja havia rebut sis wassups més. Abans del quart d'hora es va disculpar i va contestar-ne un parell. Als vint minuts estava amorrada a la pantalla del portàtil, xatejant amb la meitat de la població catalana i passant de la pel·li. Vaig fingir mal de cap i la vaig arriar cap a casa. Avui segur que m'ha enviat un missatge excusant-se. No ho sabré mai. M'he tret el wassup. Per sempre".
