1 min
La mestra Lola Casas és la poeta de la vida. De gairebé tots els temes en té un poema. Sobre les orenetes que volen lluny del niu familiar (metàfora sobre els fills que deixen la llar familiar) també:
Mirar el cel
Oreneta, petiteta,
el teu vol pren l’espai.
Sempre véns en primavera
no te’n descuidis mai.
Oreneta, petiteta,
el teu cos fa d’estel.
Portes bon temps al darrere
fas que tots mirem al cel.
Vola amunt, vola lluny.
On la roba voleia
per damunt dels terrats.
Vola lluny, cel amunt.
per les ribes dels rius
i pels camps ben llaurats.
Oreneta, petiteta,
el teu vol pren l’espai.
Sempre véns en primavera
no te’n descuidis mai.
Oreneta, petiteta,
el teu cos fa d’estel.
Portes bon temps al darrere
fas que tots mirem al cel.
