Tant esperar les desitjades vacances de primavera i sense ni adonar-nos-en ja han passat. Hi havia una setmana per descansar de l’escola i algunes persones adultes de la feina. Si hi ha vinculació amb el sector educatiu aquestes vacances s’esperen amb candeletes. Si no, es mira de poder organitzar torns o acumulació de dies perquè els grans de casa també esperen un ben merescut descans. Fins i tot els que han de treballar no veuen malament que hi hagi aquest descans i, de fet, s’enyora. El missatge és clar: “Cal descansar en aquests dies de vacances”.
Es tracta, doncs, de desconnectar, i, en la mesura del possible, de fer alguna activitat extra o una escapada. O, en tot cas, gaudir per uns dies d’un altre ritme per estar en família o amb les amistats.
¿Se suposa que per a la canalla també és una necessitat i una oportunitat per poder desconnectar? Doncs, en alguns casos sembla que no, “no fos cas que oblidessin el que han estat fent fins ara a escola”; “no fos cas que no arribessin al nivells de rendiment que...”; “no fos cas que perdessin el ritme, han de tenir deures i els han de fer”. La pregunta, doncs, és clara: aquesta desconnexió que els adults tant pregonem, ha de ser només una utopia per a la canalla?
Que les criatures arribin a les vacances amb una pila de deures per fer interfereix en molts aspectes familiars. D’una banda, contamina els dies d’unes suposades vacances i no permet desconnectar-se de les obligacions escolars per poder jugar, sortir, anar a veure la família i viure, en tot cas, amb altres obligacions diferents. De l’altra, també contamina les vacances familiars amb el debat permanent de: “¿Ja has fet els deures?”; “No t’oblidis dels llibres, que quan siguem fora hauràs de fer-los”; “Ja has estudiat? Fes-ho ara que, si no, no tindràs temps”, i un llarg reguitzell de frases per poder controlar les obligacions que s’han imposat a la canalla.
Per què la gent adulta espera amb delit aquesta desconnexió i ho argumenta com una necessitat? ¿És que quan tornem a la feina no rendim? ¿És que ho hem oblidat tot? Per què no es valora com afecta aquesta pressió en temps de vacances a la canalla i com es pot reprendre la vida escolar si s’arriba amb la ment cansada? I per què no valorem l’efecte quasi terapèutic per a la família i per a la canalla de no tenir la pressió escolar almenys durant aquests dies? Uns dies que ens haurien de permetre tornar a l’escola i a la feina amb la ment descansada i plena d’altres experiències enriquidores. La Setmana Santa no hauria de ser de penitència sinó de joia.
