L’autoestima hauria d’anar sempre de bracet amb l’empatia, si volem assegurar-nos de desenvolupar autoestimes realment sanes. Cada vegada que faig una conferència a famílies o a professorat sobre què és i què no és l’autoestima, i sobre com podem fomentar-la en les criatures, començo fent referència a l’empatia i ho faig recorrent a una bella i coneguda cita del nostre violoncel·lista universal, que ens interpel·la sobre quan ensenyarem als nostres infants el més important de tot: que cada un d’ells és una meravella única i irrepetible i que, per tant, s’han de cuidar i protegir els uns als altres i procurar no fer-se mal.
Fa unes setmanes va ser notícia la visita a Barcelona de la que és considerada la nena més guapa del món. Un tràmit burocràtic li va impedir desfilar en una reconeguda passarel·la de moda, però la seva condició de minitop model i tot el que comporta va generar debat. Que una nena pugui ser catalogada d’aquesta manera a mi em sembla un atemptat a la infantesa en general i a cada una de les nenes del món en particular. A la infantesa perquè és una etapa en la qual els nens haurien de ser simplement nens i els adults hauríem de garantir que puguin ser-ho, a resguard d’insensateses com aquesta, que condueixen directament a l’esclavatge del cos. També ho considero un atac a cada una de les nenes del món perquè la nena més maca del món ho són totes, cada una de casa seva, i n’hi ha tantes com filles hi hagi a cada llar.
Autoestima o vanitat?
Plantejar l’autoestima com una comparativa entre un mateix i els altres en la qual sortim victoriosos nosaltres és una gran equivocació, a més a més d’antiempàtic. I sentir-nos millors o superiors als altres en alguns aspectes o en tots no té res a veure amb l’autoestima. Se’n diu arrogància o vanitat i té moltes contrapartides que acostumen a complicar bastant les relacions amb els altres.
Hem de dir als nostres fills i filles que ells són els més macos de casa nostra i els altres nens i nenes els més macos de casa seva. Els hem de fer saber des de ben petits que ells són una meravella i que tots els altres també ho són. I tallar o reconduir amb tacte i contundència qualsevol comentari o actitud que ho posi en dubte.
