Tres estrelles

Potser el mèrit més gran del premi al millor restaurant del món atorgat a El Celler de Can Roca ha estat l'acollida que ha tingut. Vull dir que, en aquest món ple d'enveges i maledicències, el fet que tothom els hagi felicitat de cor és gairebé més miraculós que les meravelles gastronòmiques que preparen cada dia. La raó d'aquest fet segurament és la bonhomia i generositat dels germans Roca, una calidesa i una humanitat que et transmeten quan tens la sort d'asseure't en una de les seves taules o, fins i tot, abans d'asseure-t'hi, quan deixes que el Joan et faci fer un viatge imaginari d'aquells tan seus a través dels vins que més l'han emocionat.

I és que, aprofitant aquest triomf de la professionalitat i també del bon tracte, potser caldria reivindicar els restaurants més modestos, els que mai tindran cap estrella Michelin ni sortiran en cap revista del ram, però que et fan sentir com a casa, encara que quan hi vagis sigui acompanyat, ai las!, dels teus fills. Sí, tots sabeu de què estic parlant. Són aquells que quan et veuen entrar al seu establiment acompanyat d'un marrec no et miren com si acabessin de veure Adolf Hitler, per posar un símil molt utilitzat últimament. No, són aquells que de seguida troben un espai perquè hi deixis el cotxet, els que abans que la demanis ja tenen la trona a la taula, els que en comptes de renyar-te perquè el nen embruta les estovalles et porten un pot ple de colors i un paper perquè dibuixin el que vulguin. Són els que entenen que la prioritat principal és que arribi el menjar del nen i el porten de seguida, sense esperar a servir tots els plats alhora. Són els que quan li porten la sopa no ho fan en un plat que crema, els que no t'encolomen un menú infantil fet d'arrebossats oliosos i patates fregides congelades. Són els que s'emporten el nen a la cuina i el deixen fer el tafaner i aprendre com es fa el que es menjarà i, fins i tot, te'l tornen amb unes postres a la mà fetes per ell.

Sí, encara n'hi ha, d'aquests restaurants. Acostumen a ser locals familiars, com El Celler de Can Roca, gent que s'ha fet gran entre fogons i que encara recorda que la millor manera de crear afició al bon menjar passa per fer sentir els infants que el lloc on mengen és una prolongació d'on viuen, un espai ple d'aventures i misteris -com ara on coi ha fotut el tovalló que fa un segon tenia a la falda- i sobretot, un lloc on ser feliç.