Criatures 01/12/2012

T'explico com faig de mare?

Trinitat Gilbert
5 min

La necessitat de compartir experiències i donar respostes són dos dels motius que han empès algunes mares a crear un blog. Ens fixem en alguns casos.

Anna Pujabet, mare de bessons 41 anys, 4 fills. maredebessons.com/ blog

Tenia una botiga d'interiorisme quan va ser mare per segona vegada. Una altra bessonada. Els primers fills, bessons, tenien 10 anys. Tenir-los tots quatre a casa i treballar li semblava incompatible, sobretot si no volia delegar la feina a un altre. Va decidir abaixar la persiana de la seva botiga per cuidar els quatre fills. A casa, amb uns bessons acabats de néixer i dos fills més de 10 anys, va pensar a crear un blog per relatar tot el que li passava.Al mateix temps que escrivia, ampliava la seva formació en àrees que li interessaven, com ara l'educació emocional. I anar escrivint i anar estudiant, aviat es va adonar que el seu blog rebia 30.000 visites al mes, i que moltes mares hi contactaven, de manera privada, per explicar-li la seva experiència.

Ara l'Anna Pujabet manté en actiu dos blogs. El segon és el que escriu al diari local Anoia Diari (blogs.anoiadiari.cat/anna-pujabet), en què ha escrit entrades que han tingut més de 12.000 visites. "En una vaig relatar que havia vist que una criatura esbroncava la seva mare perquè no li havia posat la bata a la motxilla. La mare, submisa, admetia l'error". A més, la mare de bessons, com és coneguda a la xarxa, ha sortit de la pantalla i es presenta allà on les mares li demanen la seva presència per donar consells. Dit d'una altra manera, la mare de bessons ha trobat una nova via professional, arran del seu blog i de la seva formació constant, que és la d'assessorar altres mares, de manera particular o bé fent cursos en entitats i associacions. "No és que estigui forrada, eh!, però sí que trec un rèdit professional del fet de parlar sobre criança, que m'encanta", explica.

Una mama a la vida moderna 33 anys, 1 fill. unamamaalavidamoderna.blogspot.com.es

Viu i treballa a Londres amb la seva parella i el seu fill, que té 1 any i 10 mesos. Té tota la família i les amistats a Catalunya, i el seu blog és una necessitat per comunicar-se, per explicar tot el que li està passant des que és mare. Potser si hagués estat a Catalunya no l'hauria escrit, perquè en parlaria amb les amigues, per exemple, però vivint a Londres se sent "encara més sola", explica per telèfon.

Se sent "sola" perquè la maternitat és un procés que et fa allunyar de la societat. Cuidar un nadó acabat de néixer és tan intens que per a la mare és com si no existís res més. Si, a més, hi afegeixes la distància amb la terra d'origen, "la soledat es multiplica fins a l'infinit".

La mare a la vida moderna, que no vol revelar el seu nom, continua explicant que el seu blog està escrit amb molt de sentiment. La intenció no era alliçonar a ningú, ni encara menys dir que ella ho fa millor que ningú. Ara bé, explica: "Sí que és cert que noto que entre les mares, entre el que ens expliquem pel blog, ens ajudem les unes a les altres, perquè en el blog es respira molt de respecte per tot i per tothom; ningú no jutja res dels altres".

Com que ara la seva criatura té 1 any i 10 mesos, és a dir que corre per tota la casa, no té tant de temps per escriure entrades com feia al principi, amb els primers mesos de vida. De tota manera, recorda les entrades que més comentaris van generar entre altres mares -que van ser dos dels temes més importants de la criança-: el son (es preguntava si havia de fer collit o no) i la lactància. En totes dues ocasions les mares li van donar molt de suport, i només per això, pel tràngol que ella passava sola a Londres, ja considera gratificant escriure un blog.

Mariona Visa 32 anys, 2 fills. aprenentasermare.blogspot.com.es/

La Mariona va començar a escriure el 2009 perquè tenia clar que si escrivia pairia tot el que li estava passant, que no era poca cosa. "Quant ets mare no pots fer res més que cuidar la criatura", diu la Mariona. El fet de poder obrir un blog li va permetre conèixer altres mares, que li van fer veure que no estava sola al món, que tot el que li estava passant també ho vivien les altres mares. "Arriba un moment que creus que ets l'única que no dorm a les nits o que té la criatura als braços, per exemple". El blog li ha fet conèixer altres mares, que han arribat a quedar fora de la pantalla. "Amb les que tenim més afinitat, amb les que sempre coincidim més en tot el que ens expliquem, ja ens hem fet amigues i ens hem posat cara", explica. Quan es van veure per primera vegada van tenir una sensació curiosa, perquè ho sabien tot les unes de les altres però s'estaven veient per primera vegada.

A més d'escriure, a la Mariona també li agrada llegir altres blogs, i entre tot plegat ha après que en la criança dels fills no hi ha un únic camí ni una única manera de fer les coses. N'hi ha moltes, i la gràcia és que cadascú ho fa com de la millor manera que pot i sap.

Internet també li ha fet descobrir molt més sobre la criança. "Pensa que jo visc en un poble petit, i al meu entorn no era gens habitual la lactància materna perllongada, per exemple". Abans de quedar-se embarassada no hauria pensat que donaria el pit a la seva filla fins als 2 anys. "Però llegint blogs vaig saber que era normal, i que, a més, era molt sa".

Amb el collit, el fet que pares i criatures comparteixin llit, li va passar el mateix. Al carrer, amb els altres veïns, no s'expliquen aquests temes, perquè sembla que siguin tabús, però, en canvi, als blogs de mares se'n parla obertament, és com si fos una via d'escapament.

Per a la Mariona el seu blog encara té una funció molt més important, que és la de dietari. "D'aquí uns anys m'agradarà reviure-ho tot, i la manera serà rellegint tot el que m'anava passant". És a dir, al seu blog podrà buscar quines van ser les primeres paraules dels seus fills, quan van deixar de portar bolquers, quan van començar a caminar i tantes altres coses. I per si tot plegat no fos prou, entre les mares que han entaulat amistat per internet han estrenat un blog nou: mameslectores.blogspot.com.es/, perquè es van adonar que a totes els agradava llegir molt, però que tenien poc temps. Si creaven el blog, s'animarien a anar llegint i comentant els llibres.

Ester Ramon 33 anys, 3 fills. vivenciesdunamare.blogspot.com.es/

L'Ester es va plantar davant de la pàgina web www.blogger.com per crear el seu propi blog el juny del 2010, quan la seva primera criatura tenia 3 anys. Tenia la necessitat d'escriure el que li passava per recordar-ho, per no oblidar-ho: "Era com una mena de dietari; hi volia anotar tot el que pensava, el que feia la criatura". La criança es viu intensament, però alhora és molt fugaç. Retenir-la en un blog és més fàcil que fer-ho en una llibreta de paper, opina l'Ester. Tot i això, també pensa: "És bonic escriure el que em passa com a mare en una llibreta de paper". Per això, ha pensat imprimir totes les entrades del seu blog i donar-hi forma de llibre. Així doncs, el primer objectiu de crear un blog era personal, però escrivint i escrivint "t'adones que la teva experiència serveix a una altra mare". Les mares blogueres no tenen "la veritat absoluta", tan sols expliquen la seva experiència, i això és el que valoren altres mares.

Al blog l'Ester parla sobre com li han canviat les criatures la visió del món. Tot el que abans havies dit "No ho faré mai" es converteix en "Ho faig, i no passa res".

stats