Quan tens un nen de vuit anys les proves que la cosa està canviant són múltiples i persistents. Ja no cal fer-li els cordons de les sabates ni ajudar-lo a lligar-se el cinturó de seguretat; el lavabo, aquell lloc on abans era incapaç de sobreviure sense la teva presència, ara és un terreny acotat on ell, amb tota la raó del món, et demana que el deixis fer les seves coses en pau i intimitat. El dia a dia s'entesta a fer-te veure que tot canvia, i si encara no ho veus en tens una prova irrefutable: els deures. Fins no fa gaire l'escola era un dels motius per celebrar que, com deia el poeta, els temps estaven canviant. Et queia la bava en comprovar que en comptes de memoritzar reis amb noms impossibles ara aprenia a saber per a què serveixen els contenidors de diferents colors.
I llavors, sense previ avís, arriba el curs d'enguany. I amb ell la bombolla docent et peta als morros d'un dia per l'altre. Ara el nen em surt a dos quarts de cinc d'escola arrossegant una maleta que no dóna a l'abast. I pesa tant perquè està farcida fins a rebentar de sumes i restes, i divisions i multiplicacions, i redaccions, i antònims i sinònims, i listenings, i comprensions i question marks. Sí, companys, l'escola ha canviat, no cal dir-ho. En la majoria d'aspectes a millor, però hi ha coses que semblen immutables i una és carregar els nens amb deures a granel, no fos cas que quan arribessin a casa tinguessin temps per fer una cosa diferent de la que porten fent tot el sant dia. Ja sé que hi ha pares que si no fos pels deures no sabrien què fan els seus fills a classe, però això, si de cas, és motiu per posar deures als pares que abdiquen de la seva responsabilitat i no pas als nens.
Em sap greu, però trobo que ja passen prou temps davant d'un quadern i una pissarra cada dia. Les poques hores que els queden abans de sopar i dormir se les haurien de passar fent magdalenes amb sa mare, llegint un còmic o explicant al seu pare amb pèls i senyals el partit de futbol que han fet al pati contra els de tercer B, que, per cert, no saben perdre. Activitats amb les quals, sense voler, repassen matemàtiques, física, lectura o expressió oral. Perquè si no els ventilem una mica acabarem fent que agafin mania a estudiar, o sentint el que em va dir el meu fill ahir, després de mitja hora inacabable de copiar un fragment d'un conte: "Papa, això de l'escola ha de durar gaire?"
