Famílies... parlem-ne
M. JESÚS COMELLAS

Tenen escates les sardines

“Mira, mira què tinc al dit, és com un d’aquests lluentons que hi ha a les disfresses o que de vegades tenen les pintures que ens posem per fer teatre... rodonetes i petites que brillen molt. Però la tinc a la mà enganxada perquè he netejat sardines!” Com és possible que la canalla faci aquesta cara de sorpresa i d’incredulitat com si se’ls expliqués un conte dels més fantàstics? Perquè, sovint, la realitat és més fantàstica que els contes.

Continuant la conversa resulta que, de fet, no saben com són les sardines ni el gust que tenen. Això del peix no és gaire popular, i com que busquen mil maneres de presentar-lo als nens a l’hora de menjar-ne per “dissimular” que és peix (no fos cas que el rebutgessin), quan els en parles s’imaginen els peixos només com a filets, rectangles arrebossats, croquetes o altres formes que, de fet, quasi els invisibilitzen. Una certa informació de com són els peixos la tenen, i els arriba pels “llibres de text, alguns vídeos o dibuixos animats” que, encara que poden donar informació “realista”, no entren en detalls i, per tant, la informació és més que parcial, per no dir que inclou massa detalls erronis. És freqüent que, tot i ser ja força grans, encara creguin que els calamars són peixos perquè viuen al mar, però resulta que no tenen espines i se’ls imaginen en forma de rodanxes! El coneixement de la sípia el tenen en forma de tires dins de l’arròs, però no saben que té un os que és esponjós i fràgil, però resistent a altes temperatures, i que es fa servir com a motllo per posar-hi metalls fosos. I que no fa tant temps anava molt bé per afinar els llapis.

Els animals de mar tenen el seu cos cobert per escates que lluen amb el sol i que podem tenir a les mans si busquem l’oportunitat de tocar-los, veure’n la forma o sentir aquella olor de mar i de peix que no se’n va fàcilment. Unes escates que poden tardar dos o tres dies a assecar-se i caure. I no ho sabien! Quina informació més interessant, oi? Cal recuperar aquesta informació vital i descobrir-la als més petits. Anar al mercat a redescobrir les olors, les parades plenes de gel i les persones que ens ensenyen com preparen el peix abans que ens el puguem menjar. Perquè potser sí que és difícil que t’agradi alguna cosa tan misteriosa que ni saps la forma que té.