¿Tan estranys som?

Els separats amb nens naveguem entre el món de les parelles amb criatures i el món dels solters i els altres separats. Com que tenim una doble condició potser mantenim el contacte amb les famílies amigues, però també fem noves amistats com a solters. Els qui tenim la custòdia compartida, a més, també canviem de situació d'una setmana per l'altra. I tendim a modificar la nostra vida social en funció de si tenim o no les criatures.

Hi ha separats que, pensant sobretot en els nens, no acaben de sentir-se bé en aquesta situació. No acaben de trobar, per a ells i les seves criatures, el seu lloc al món. Pensen que els seus fills se senten estranys, fins i tot incòmodes, amb els fills d'altres parelles que encara estan juntes. I creuen que el món dels solters sense criatures no els correspon, i que s'hi avorriran. També n'hi ha que pensen que el millor per als seus fills és que es facin amb altres fills de separats. D'aquesta manera els sembla que els nens comparteixen la seva experiència i viuen amb més normalitat la seva situació.

Convivències naturals

Jo no ho sé pas. Simplement intueixo que si m'apuntés a formar part d'una d'aquestes penyes que hi ha per a pares separats amb criatures, als meus fills no els faria cap gràcia. "¿Ara ens hem de fer amics de fills de separats? Què ens passa? ¿Tan estranys, som? ¿No deu ser que el que vol el pare és lligar amb alguna separada?" En tot cas, trobar-se amb altres separats amb nens és perfecte si els nens ja els coneixien d'abans que se separessin i, per tant, l'amistat ja ve de lluny. Si no, resulta una mica artificial.

Em sembla que no cal complicar-se la vida, prou difícil és tot plegat. Crec que són més aviat els separats, i no els seus fills, els qui se senten estranys entre matrimonis amb fills. I que també són ells, o elles, els qui troben estrany portar els nens, per exemple, en un dinar on només hi ha adults, solters o parelles sense criatures. Si pensem en els nens, és evident que s'ho passaran millor en un dinar on hi ha molts altres nens que en un on no n'hi ha ni un, o n'hi ha pocs. Però també està bé, sobretot a partir d'una certa edat, que coneguin els altres amics del pare o de la mare, i vegin un món on hi ha parelles de lesbianes, solters, casats sense criatures i nens adoptats per mares solteres.