Segurament és un privilegi poder treballar en allò que agrada i possiblement moltes persones, en alguna etapa de la vida, s’han trobat que això no ha sigut possible. De fet, és molt probable que la seva vida laboral hagi estat més determinada per circumstàncies que per decisions i interessos. El fet és que hi ha un període llarg de la vida adulta que està vinculat amb la feina i la canalla veu i viu les nostres actituds i reaccions i sent els comentaris que fem en relació a la feina.
Potser això explica per què, sovint, apareix en cercles familiars una mateixa pregunta per part de la canalla: “Que t’agrada la feina que fas?” Estan avesats a veure als mitjans de comunicació personatges amb feines extraordinàries ben remunerades, com els jugadors de futbol. I això fa que sigui fàcil que somiïn a poder-ho fer ells també. Però el cert és que no és fàcil accedir-hi, ni hi veuen tots els pros i, per què no dir-ho, els contres.
Sovint els diem que els cal estudiar per ser... i normalment busquem professions de prestigi, encara que en aquestes feines hi ha poc llocs de treball i que la majoria de persones treballen en professions de baixa o mitjana consideració social, tot i que són imprescindibles per al funcionament de la societat i tenen el seu interès, com poden ser professions de comerç, neteja, serveis, etc.
També és cert que la majoria de persones mostren una certa insatisfacció per la feina que fan, no tant per les circumstàncies o la remuneració sinó per com es desenvolupa el seu dia a dia. I això provoca que la canalla es miri amb cert escepticisme aquestes feines, ja que les nostres queixes possiblement els fan pensar que s’ho passarien malament.
És cert que en qualsevol feina hi ha dies bons i d’altres de no tan bons -ja sigui per les tasques, les relacions o els resultats-, ¿però no seria millor poder mostrar-los el més interessant d’allò que fem? Això, demà, ajudarà la canalla a buscar maneres d’entrar al món laboral no només pensant en si hi guanyaran molts diners, si no en si els agradarà allò que facin.
Cal que descobreixin que els adults fan activitats interessants i que, per això, quan es lleven van de manera positiva a la feina. Així potser aconseguirem que la canalla no se sorprengui quan es trobi un adult que els digui que li agrada allò que fa.
