Són tan diferents!

És el tema estrella a totes les converses entre famílies. Els nens i les nenes són diferents, perquè sembla que els nens siguin més d'acció i les nenes més calmades. L'escriptora Montserrat Balada, mare de la Marta (21 anys) i el Jordi (16 anys), es va adonar que, quan eren petits, per fer feliç al nen s'hi havia de posar a jugar a futbol. Amb la nena, s'hi havia d'asseure i enraonar-ho tot. "De veritat, és literalment així". Ho afirma l'autora de llibres tan trencadors d'estereotips com Qui diu la veritat? La versió de la princesa (El Cep i la Nansa), en què la princesa era qui vencia el drac amb el seu enginy i no el príncep.

L'Amaia Epelde i el Gianni Lucchetti són pares d'un nen, l'Ibai, i d'una nena, l'Ainara. Com a parella, abans de tenir fills, pensaven que les diferències entre els nens i les nenes eren culturals i educatives, perquè les criatures neixen sense estereotips i és la societat la que els hi inculca. Ara bé, els fills els van fer canviar les idees. "Ens fa ràbia reconèixer-ho, perquè l'Amaia com a dona no és gens femenina, sempre va amb pantalons, no porta bolso, sinó motxilla, i no li agrada maquillar-se", explica el Gianni. En canvi, la petita Ainara està corpresa pels talons, els vestits de princesa i el maquillatge. A casa no l'hi han inculcat. I aquesta tendència ja li van observar quan tenia 5 mesos, quan va entrar a casa d'ells una dona amb un braçalet posat. "L'Ainara s'hi va tirar a sobre amb uns ulls com unes taronges". Amb cinc mesos, estant a casa i sense cap influència televisiva, li va sortir de manera natural.

De manera de ser, l'Ainara és molt cuidadora, té cura del seu germà Ibai quan cau i es fa una ferida i per tots els nadons i nens petits que té al seu voltant. En canvi, l'Ibai confessa explícitament que no li agraden gens les criatures més petites que ell, perquè les troba avorrides. En canvi, , l'Ainara les cura, s'hi està al costat, hi parla.

"Com a pares que creiem en uns ideals, encara sostenim la idea i la pràctica d'educar-los a tots dos igual, sense cap diferència, però sense adonar-nos-en l'Ainara pren un camí i l'Ibai un altre". Enmig hi són els pares, que els ajunten amb propostes contínues que agrupin els dos germans sense cap mena de diferència de sexes.

Base científica

Ara bé, què en diu la ciència, de tot plegat? El professor investigador de genètica de la Universitat de Barcelona i divulgador científic David Bueno assegura que biològicament hi ha unes diferències concretes als cervells dels nens i de les nenes:

1) Els nens (i els homes) tenen, en general i de mitjana, més matèria grisa, que és on hi ha els cossos neuronals; mentre que les nenes (i també les dones) tenen, en general i de mitjana, més matèria blanca, que és on hi ha les connexions. Aquest fet, a la pràctica, vol dir que les nenes poden creuar més dades (fan més connexions) per resoldre problemes. És a dir, en general, si tenen temps per meditar, el nombre d'encerts del cervell femení a l'hora de decidir coses és superior, perquè pot avaluar més dades simultàniament. Si hi ha poc temps, llavors és el masculí que l'encerta més, perquè discrimina entre inputs .

2) El cervell de les nenes consumeix menys energia i, per tant, és més eficient.

3) L'amígdala, una regió del cervell que controla l'agressivitat i el sexe, entre d'altres, és més grossa en els nens que en les nenes. Aquest fet explicaria que els nens tinguin una resposta més agressiva que les nenes. "És una base biològica cafre, per dir-ho d'alguna manera, que l'educació pot apaivagar o, per contra, pot potenciar".

4) Hi ha 78 gens que funcionen de manera diferent en nens i en nenes. I la maduració del cervell segueix ritmes diferents.

6) En les nenes, el cervell ateny la mida adulta als 10,5 anys, mentre que en els nens, als 14,5 anys.

7) La matèria blanca s'expandeix primer en les dones, i posteriorment en els homes.

8) En general, l'hipocamp (una altra regió del cervell) és també més grossa en homes que en dones, ja des de la infantesa. L'hipocamp està relacionat amb la memòria i l'orientació espacial. Aquest fet podria explicar el tòpic que els homes saben llegir mapes, i les dones, no. Però, com sempre, a partir de la base biològica, l'educació pot apaivagar-ho o potenciar-ho.

Ara bé, a les diferències biològiques cerebrals, l'investigador Bueno hi contraposa els quocients intel·lectuals, que poden ser els mateixos entre nens i nenes. I també, el més important, la plasticitat del cervell de tots dos, que, quan s'adapten a l'ambient, fa que "si al nen el tractes d'entremaliat i fort, mentalment es reforcen les connexions que afavoreixen aquests mateixos comportaments i pensaments". En canvi, "si a les nenes les tractem de princesetes, assenyades, prudents, boniques, passarà el mateix". És més, "tot es fixa durant la infantesa, però molt especialment abans dels tres anys".

Les emocions

El filòsof José Antonio Marina escriu en el llibre El cervell infantil: la gran oportunitat que "la igualtat entre homes i dones ha de ser absoluta des del punt de vista jurídic, social i ètic; també es dóna, gairebé del tot, en els aspectes cognitius de la intel·ligència, perquè la intel·ligència general és igual en homes i dones; però hi ha les diferències en l'àmbit de les preferències i dels estils emocionals". Marina enumera les sis diferències entre nens i nenes: 1) La mida mitjana dels cervells d'homes i dones varia. 2) Els esquemes de desenvolupament varien. 3) Hi ha diferències en les connexions entre hemisferis. 4) El processament emocional és diferent. 5) Hi ha diferències en les àrees lingüístiques del cervell. 6) Les neuroimatges mostren que nens i nenes fan servir àrees del cervell diferents per fer les mateixes tasques.

Per acabar, la psicòloga social Rosa Pérez recorda un estudi dels anys 80 que havia comprovat que els pares abraçaven amb més força els nadons amb roba rosa (hi havien posat uns sensors a la roba) que els vestits amb roba blava. "Hi ha una tendència inconscient i instintiva dels pares a protegir les nenes". A partir d'aquí se'n poden treure totes les conclusions que se'n puguin derivar sobre les maneres diferents d'educar diferent nens i nenes. El que és clar és que biològicament el cervell del nen i el de la nena són mínimament diferents. I que tots dos poden tenir el mateix quocient intel·lectual.