Solucions al malbaratament alimentari

Els diaris van plens de dades colpidores sobre el malbaratament alimentari. Si abans de llegir els articles teníem més o menys la consciència tranquil·la perquè acusàvem empreses distribuïdores d'aliments, supermercats, hotels, cuines de col·lectivitats o restaurants, és esfereïdor constatar que és en l'àmbit domèstic on les xifres es disparen. Una de les conseqüències flagrants del trencament de la cadena de transmissió de coneixements alimentaris és que ara a les cases ja ningú fa un arròs de miques o una sopa amb quatre encenalls de res. Si no hi ha tall ufanós ningú ja no sap encarar un àpat. Taxativament, hem de comprar menys i hem de recuperar el fet de saber gestionar les restes.

El desconeixement dels aliments és una altra de les causes del malbaratament alimentari a les cases. Ens fixem religiosament en les dates de caducitat o consum preferent que la indústria alimentària dictamina per als productes frescos o processats. En qualsevol empresa, l'èxit del compte de resultats es basa en la planificació acurada de les compres, i com que la majoria de les primeres matèries es compren a l'engròs, sense etiquetes, l'olfacte és l'estri primordial per determinar la caducitat dels aliments. Tenim les causes identificades. Molt bé. És el moment de les solucions. S'han establert mecanismes de redistribució dels aliments en bon estat en procés de rebuig. Ara bé, la qüestió va més enllà. No s'ha de regalar, que també, sinó que no s'ha de llençar. Hem de comprar menys, hem de ser més enginyosos amb les restes i hem de confiar més en els nostres sentits a l'hora de determinar si un aliment encara és comestible.

En aquest sentit, l'Ajuntament de Barcelona ha creat una nova web per a la prevenció del malbaratament alimentari, que ho té tot: pràctica, bonica i educativa. És www.bcn.cat/elmenjarnoesllenca . Us animo a omplir-la amb les vostres receptes. A més, a l'apartat educatiu hi ha una sèrie de vídeos adreçats als alumnes de secundària que són divertits i molt interessants, i que jo recomano que es mirin en família, perquè per molt que vulguem educar els infants en valors i que els pertoqui ser el motor de canvi de les famílies, som els adults els responsables de preveure què comprarem i què deixarem de llençar a casa.