Criatures 05/10/2013

Sobrellit

i
Lluís Gavaldà
2 min

Va fotre un crit tan esfereïdor que vam saltar del llit esglaiats, preguntant-nos què havia estat allò. No va caler, però, que ens contestéssim: dos segons més tard la solució a l'enigma entrava esperitada, amb la cara desencaixada i el pijama amarat de suor. Es va abraçar a sa mare i va somicar desconsolat. Havia tingut un malson. Entretallat per l'espant, la seva veu tremolosa ens va parlar d'un zombi decapitat o bé un monstre que decapitava o alguna cosa digna de la secció oficial del Festival de Sitges. De ben segur que era espantós perquè va costar gairebé mitja hora calmar-lo i sis hores més desenganxar-lo de sa mare, just a l'hora de llevar-nos i esmorzar.

L'endemà, quan va arribar l'hora de dormir, ja li vaig veure a la cara que alguna cosa no anava bé. No va ni piular quan vaig dir d'anar al llit, i quan feia el petó de bona nit a sa mare es va posar a plorar desconsolat. Tenia por. Por de tornar a tenir el mateix somni i compartir llit amb el zombi decapitador. Vam intentar convèncer-lo que les probabilitats de repetir somni dues nits seguides son ínfimes, però, què voleu que us digui, només en tenim un i hauríeu de veure la carona d'espantat que feia, pobrissó meu. Va dormir amb nosaltres. Aquella nit i dues més. Fins que la tercera nit vaig haver de dir prou, perquè l'únic que dormia era el nen i a sobre fotent unes coces que sempre anaven a parar a certa part de la meva anatomia que ja no està per a gaires maltractaments. Total, que vam arribar a un pacte: ell dormiria al seu llit i jo vetllaria els seus somnis cada cinc minuts i espantaria qualsevol monstre que gosés acostar-se a la seva habitació.

Quan li vaig fer el petó de bona nit, però, va arribar la seva contraoferta. "Papa, he pensat que podríem fer una mica de sobrellit abans que m'adormi". "Sobrellit? I què coi és això?"; "Doncs és com una sobretaula però aquí dins el llit". Com li podia dir que no? I aquí em teniu, fent deu minuts de sobrellit des de fa una setmana. No us ho negaré, n'estic encantat. Ell xerra pels descosits per tal que no marxi i jo estic al dia com mai de totes les seves coses. Ja no em cal demanar-li com ha anat l'escola o si té nòvia. Ho sé tot. Què? No em creieu? Doncs l'escola avui li ha anat "patxip-patxap" perquè al pati els grans li han xutat la pilota fora del camp. I sobre la nòvia, en té, però no us puc dir qui és. Ella encara no ho sap.

stats