Segons una creença popular, els infants (del llatí infantis , "el que no parla") cap als set anys arriben a l'ús de la raó. Això vol dir que s'inicien en el treball de portar pensament a les paraules i paraules als pensaments. Acceptem que això de poder raonar té el seu encant, encara que en ocasions hagi estat perillós, sobretot quan no tots els raonaments eren permesos. Recordem que fa temps el poeta, davant la falta de llibertats, manifestava les ganes de marxar nord enllà, on, segons deien, vivia un tipus de gent noble, culta, rica, lliure i feliç. Quan el poeta escrivia això, miràvem els nostres infants amb la voluntat de conduir-los algun dia cap a aquest nord racional, la imatge d'una mena de paradís perdut.
Enduts, potser, per aquesta ficció, molts centres des de fa temps que fan el que poden per ensenyar un tipus de text que anomenen argumentatiu. Si els més petits potser en tenen prou fent un bon ús del perquè , com a resposta a un per què , amb els més grans cal parlar d'allò que anomenem oral formal ; es tracta d'ensenyar a debatre amb el propòsit de construir un discurs assenyat, que pugui servir de paraigua per a les diferents sensibilitats i perspectives. Tot plegat, evidentment, sota un gran propòsit: educar per a l'exercici de la ciutadania, de la democràcia.
Però, ai las!, oblidem que l'ús de la raó pot quedar soterrat sota una realitat que és de fireta. Perquè avui la realitat són les cues davant els menjadors socials, la queixalada amarga de l'atur, l'exili dels joves que fugen cap a un nord que ni és tan lliure ni tan feliç i la miserable riquesa del diner. Davant de tot plegat, fer ús de la raó potser és un propòsit que cal bescanviar per la capacitat de fer ús de l'humor.
Els adults ho fem amb Polònia . Què ens priva d'actuar amb la mateixa lògica en escoles i instituts? Ajudem-los a sobreviure adquirint l'ús de l'humor. Us podem assegurar que ja proliferen els estudis en aquesta direcció. Es tracta d'aprendre a riure per sobreviure. Perquè no faci tanta vergonya la impunitat que s'ha instal·lat a la vida social. Per no empassar-se mai aquesta realitat de fireta. Aprendre a riure, mentre esperem que algun dia construïm un altre nord, més real, més nostre, més humanitzador.
