SEPARATS AMB NENS, UNIU-VOS!
Criatures 05/07/2014

Que no es deixi la gorra!

i
David Cirici
2 min

Ja és casualitat, però tres amics separats coincidim en uns grans magatzems de material esportiu, i tots tres som allí perquè tenim els nens precisament els dies abans que comencin les colònies d’estiu, de manera que ens toca a nosaltres preparar les motxilles i comprar-los impermeables, mitjons i llanternes. Ens confessem que, per sort, els organitzadors són molt previsors i tenen en compte que hi ha pares amb competències molt limitades per a la intendència familiar: a tots tres ens han fet arribar un e-mail amb una llisteta proveïda de caselles que cal anar assenyalant a mesura que arreplegues els pantalons curts, la llanterna, la gorreta o la crema de protecció solar. Però el control de la nostra incompetència, que no és, ni de lluny, tan elemental, no s’acaba aquí. També ens confessem que les nostres ex ens han trucat per insistir que no ens oblidem del protector de llavis. Ni de les piles de recanvi de les llanternes.

Trucades molt significatives

Possiblement, ens diem, la llista amb les creuetes va adreçada tant als pares com a les mares, de manera que no hem de ser malpensats. No l’han feta pensant en els pares separats. Però les trucades de les ex sí que són significatives. ¿Les truquem, nosaltres, si els toca a elles fer les motxilles? Tots tres coincidim que no. Per què ens truquen, elles? Doncs perquè no hi ha manera: mai no abandonarem la nostra condició de sobrevinguts en la tasca de dedicar-nos a la cura dels fills. Un dels tres està indignat. “Per què m’ha de controlar, si ho faig perfecte?”, ens diu, quan ja hem acabat les compres i fem una cervesa. “Quan vivíeu junts, comparties realment totes aquestes coses?”, li diem. I ens confessa que no. Però insisteix que ara sí, i diu que li agrada, i ens dóna tota mena de detalls sobre el retolador que ha fet servir i l’indret precís on ha marcat la roba de les colònies.

Els altres dos, en canvi, opinem que ens ho mereixem. Són ben escasses les parelles que comparteixen plenament la cura i l’educació dels fills. Ja no és una qüestió sexista. És una qüestió de diferències. Que sempre hi són. A més, què caram!, els separats amb criatures seguim formant una família, i seguim col·laborant. O sigui que si ens truca l’ex i ens recorda que no ens oblidem de la gorreta, que farà molt de sol, no cal ofendre’s. Encara que la gorreta ja sigui dins de la motxilla.

stats