CATERINA BENNÀSAR CERDÀ

Què no és autisme

Es parla de Trastorns de l’Espectre de l’Autisme (TEA) perquè no n’hi ha d’un sol tipus, sinó que n’hi ha tants com persones el pateixen

El passat dia 2 va ser el Dia mundial de l’autisme i, tot i que es parla cada vegada més d’aquesta condició que es detecta en un de cada 100 infants a Europa, a la pràctica, molta gent encara entén l’autisme d’una manera distorsionada, segons un model que ens ha donat el cinema, ple d’estereotips que s’han d’eliminar si es volen comprendre el trastorn i les persones que el pateixen. “Autista” és una paraula usual en el nostre vocabulari quotidià, tothom l’ha sentida i tothom la utilitza, encara que moltes vegades de manera imprecisa o fins i tot pejorativa.

Actualment, es parla de Trastorns de l’Espectre de l’Autisme (TEA) perquè no hi ha un sol tipus d’autisme, sinó que n’hi ha tants com persones el pateixen. L’autisme és una condició que es manifesta amb alteracions en la comunicació, la interacció social i el comportament, però el ventall d’afeccions és tan ampli que en alguns casos un TEA pot passar gairebé desapercebut, mentre que en altres afectarà tots els aspectes de la vida de qui la pateix. Encara no s’han trobat indicadors biològics per diagnosticar-ho amb certesa, ni tractaments, ni cures definitives.

MITES

És precisament per aquests factors i per la nostra manca de comprensió dels TEA que han sorgit una sèrie de mites que no ajuden gens les persones ni famílies afectades. Per exemple:

-“Els infants amb autisme no volen amics”. Les persones amb autisme gaudeixen de la companyia i cerquen relacionar-se. Sovint no són la manca de ganes sinó d’habilitats el que fa que s’aïllin. De vegades troben difícil fer amics perquè no entenen les regles dels jocs o les normes socials de les relacions entre persones. Simplement, solen necessitar altres patrons d’interacció i més temps en solitari per relaxar-se.

-“Els infants amb autisme no miren als ulls”. Si bé és cert que la manca de contacte visual pot ser un dels trets més visibles, no és veritat que no mirin mai als ulls. Quan no hi miren, és perquè no troben informació rellevant en la nostra mirada o perquè la mirada és una font d’informació massa estimulant per a ells, però quan estan relaxats, és molt comú el contacte visual espontani. Aquest mite funciona també a la inversa i hauríem de deixar de pensar que una persona no pot tenir un TEA simplement perquè ens mira als ulls.

-“Els infants amb autisme no són amorosos i no necessiten afecte”. Aquesta és una de les creences més esteses; és habitual sentir: “És molt afectuós, no pot ser autista”. Els infants amb autisme tenen les mateixes necessitats afectives que qualsevol infant, encara que moltes vegades no ho saben expressar de la mateixa manera. Alguns poden tenir característiques sensorials especials, com l’aversió al tacte, que fa que les abraçades no siguin plaenteres, i d’altres, pel seu tipus de pensament, els costarà més empatitzar afectuosament amb paraules, però tots necessiten i volen l’amor de la família i de la gent del seu voltant.

-“Els infants amb autisme són tots genis amb habilitats especials”. Pesa molt la imatge de nin o nina prodigi de les matemàtiques, la geografia o la informàtica, però no tots són Sheldon Coopers o Rainmans. Les habilitats cognitives d’algú amb TEA varien igual que les d’algú sense TEA, tant es poden donar discapacitats intel·lectuals com altes capacitats o intel·ligència normal. Només un 10% de nins o nines amb TEA tenen unes habilitats especials, que a més solen ser molt concretes (memòria visual, càlcul, etc.).

-“Els infants amb autisme tenen enrabiades perquè no tenen límits a casa o són malcriats”. No hem d’assumir que sabem la raó d’una enrabiada de cap infant, i menys si té autisme: hi pot haver sobreestimulació sensorial, dificultat per passar d’un estat d’ànim a un altre, incapacitat per entendre una exigència o frustració per no poder comunicar.

-“Els infants amb autisme fan moviments repetitius absurds que s’han d’eliminar”. És típica la imatge d’un infant balancejant el tronc, fent aletejos amb les mans o altres moviments repetitius. Això serveix als infants per autoregular-se davant situacions en un entorn amb massa estímuls o massa pocs. Són típics de situacions intenses (agradables o desagradables) i serveixen per canalitzar les emocions. No podem demanar a l’infant senzillament que s’aturi, ja que per a ell són necessaris aquests moviments. Amb teràpia els poden minvar, però també necessitam canviar l’estigma social que hi tenim associat.

-“L’autisme té cura”. L’autisme és una manera diferent d’aprendre i d’estar al món, és una condició de per vida. Tot i així, no vol dir que no pugui evolucionar i que no se’n pugui reduir la simptomatologia associada, millorant les habilitats i l’autonomia. Hem d’aspirar a què una persona amb TEA tingui la millor qualitat de vida possible, l’autisme no desapareixerà del tot però perfectament pot deixar de ser un problema o un element limitador.