Arribaran a la llar o a l'escola i els explicarem contes en què apareixen bons i dolents. Llavors s'imaginaran que hi ha una línia que separa el bé del mal, talment com ens va voler fer creure aquell governant que parlava de l'eix del mal, com si el món es repartís en dos blocs irreconciliables: a un costat les forces del bé i a l'altre les mirades més perverses que ens puguem imaginar.
Amb els anys hauran d'aprendre allò que és fonamental: que la línia no existeix, perquè el bé i el mal no es distribueixen en dos espais diferents, ni en cossos diferents, ni en maneres de fer irreconciliables. Hauran d'adonar-se que la vida és més aviat un aiguabarreig i que el gran repte, allò que de debò és important aprendre, és que les mirades del bé que conviuen dins de cadascun de nosaltres posin fre a les múltiples cares del mal.
Aquest és el gran aprenentatge a fer. El faran a poc a poc, de maneres molt diferents. Les lectures literàries els ensenyaran no a ser més bons, sinó a contemplar de quina manera altres personatges que pateixen si fa o no fa els seus problemes prenen decisions més o menys afortunades. Les lectures no literàries, relacionades amb la matemàtica, les arts, les ciències naturals o les socials, per exemple, els ensenyaran que hi ha maneres de relacionar-se amb el saber i el món generadores de cultura, i d'altres que porten a la barbàrie.
Maneres d'orientar-se
Seria fàcil educar si tot plegat consistís a saber viure a la part dels bons i amb una colla raonable de preceptes. Però aquest no és el cas. Alguns ho anomenen contingència, d'altres ambigüitat i encara n'hi ha que apunten la necessitat d'aprendre a viure sense certeses. Escolliu la manera d'anomenar-ho que més us plagui, però no perdeu mai de vista, quan entreu a l'aula, que tant si ensenyeu física com filosofia esteu mostrant maneres d'orientar-se amb el propòsit de posar ordre en un cert caos.
De la figura d'un drac que viu a fora i s'ha d'eliminar, hauríem de passar a la figura d'un drac que viu dins i que tan sols podem amansir. Els currículums s'haurien d'enlairar a partir d'aquest idea. I no oblideu que vosaltres mateixos, mestres i professors -amb els femenins pertinents- també sou currículum, perquè per a ells representeu la mostra més propera d'aquest propòsit de descaotitzar el món.
