EVA BACH

Què caldria perquè t’importi una mica?

Seguint amb el tema del “m’és igual” que ens responen els fills i filles a vegades, n’hi ha un que no té a veure amb les amenaces o càstigs que comentàvem fa uns dies, ni tampoc amb cap cosa que en el fons els importi i no puguin o no vulguin reconèixer. És un “m’és igual” que vol dir que l’assumpte en qüestió els rellisca de debò. El problema el tenim quan denota una desafecció vers una persona, situació o valor que els hauria d’importar. Per exemple, quan tant els fa arribar tard als llocs, oblidar tasques que tenen encomanades, no esforçar-se o no fer les coses bé, rebaixar el rendiment escolar...

Quan passa això, només dient-los que els hauria d’importar o esgrimint raons de pes per convèncer-los de la seva importància no sempre ens en sortirem. Pot ser més efectiu parlar-los des dels sentiments, compartir amb ells alguna anècdota o vivència relativa al cas, dir-los que ens agradaria molt que els importés una mica allò que diuen que no els importa gens. Si ho fem amb ànim d’expressar les nostres necessitats o el nostre sentir, i de compartir l’experiència -per si els serveix de referent-, és més probable que funcioni que si ho fem des de l’alliçonament o la superioritat moral.

Preguntar per trobar pistes

Depenent de la situació, un següent pas pot ser demanar-los què podem fer o què caldria que canviés perquè els comenci a importar una mica. Són preguntes que ens poden oferir pistes per afavorir canvis d’actitud. Però encara hi ha un pas més que en algunes ocasions convé fer, i que és preguntar-nos si hi ha alguna cosa que hem de canviar els pares perquè canviïn els fills. A vegades haurem de revisar si els nostres propis actes i actituds corroboren que allò és tan important com diem -recordem que els fills aprenen més del que veuen que del que diem-. I, en alguna ocasió, pot ser que ens hàgim de plantejar també si una qüestió ens hauria d’importar una mica menys perquè a ells els importi una mica més. Vull dir amb això que si hi ha alguna cosa que per a nosaltres és obsessiva i no ens ocasiona més que problemes o maldecaps, pot passar que els fills no tinguin cap interès a reproduir-la i se’n vagin a l’altre extrem. Aquí serem els pares els que haurem de fer canvis.