Què cal fer quan la violència arriba a casa
Joan Maria Sala parla sense perdre el fil de la seva història. Fa més de deu anys que ell i la seva família pateixen una dura situació que presenta un futur incert. "Tot va començar quan el nostre fill petit va fer 12 anys i es va iniciar en el consum d'alcohol i cànnabis. Anteriorment ja havia tingut comportaments conflictius a l'escola, amb alguna agressió i problemes d'adaptació, però no va ser fins a l'in ici de l'adolescència que vam haver de fer el primer ingrés a l'UCA -Unitat de Crisis d'Adolescents- per intent d'agressió a casa", explica. Va ser el tret de sortida d'un camí espinós: "A casa sempre hem establert unes normes i hem imposat límits, però ell s'ho ha saltat tot i arriba un moment que no saps què fer", diu el Joan Maria. Tant el germà petit com el gran són adoptats a Catalunya. "Van arribar a casa pocs dies després de néixer i amb quinze dies de diferència -afegeix-, però són la cara i la creu. Mentre que el gran s'ha fet sempre amb els millors de la classe i ha fet una bona colla d'amics, el petit ha tendit a ajuntar-se amb nois problemàtics. Com a pare no entens com poden ser tan diferents i et fas moltes preguntes que no tenen resposta".
Després d'haver passat per dos centres escolars diferents, un internat, un ingrés a Sant Joan de Déu, una estada en una unitat mèdico-educativa, l'intent d'un professor particular a casa i dos ingressos a l'UCA, amb quinze anys el fill petit del Joan Maria va entrar al centre terapèutic i educatiu Valldaura (dependent de la institució privada Amalgama), on es va estar dos anys: "Durant aquest període va millorar -reconeix-, però el seu problema és crònic", conclou. Diagnosticat amb un TDAH -trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat-, es tracta d'un cas de patologia dual: "Són nanos amb un trastorn mental que mentre es mediquen també consumeixen algun tipus de substància. El resultat és una bomba en potència que pot resultar fatal", apunta. Avui, amb 23 anys, el fill petit del Joan està ingressat a la unitat psiquiàtrica de la Model, en presó preventiva.
Camí cap a l'esperança
Immers en una cursa de fons, fa tres anys el Joan Maria va decidir fer un gir a la seva vida i dedicar recursos, diners, temps i energia a ajudar joves amb el mateix problema que el seu fill petit: "Vaig deixar la meva feina d'enginyer per dedicar-me a la Fundació Portal (www.fundacioportal.org), una entitat que té per objectiu donar suport als joves amb patologia dual i a les seves famílies". El Joan Maria parla des de la serenitat d'un pare que n'ha vist de tots colors: "Passes moments de tot, de negació, vergonya, desesperació, frustració, culpabilitat... Per això és molt important trobar consell i suport", diu.
Reconduir la situació
"Començar és molt senzill. Un dia robes alguna coseta d'un supermercat, l'altre no pagues el metro, l'altre comences a fumar algun porro, i vas fent fins que algú t'atura", explica el Juan. Té 22 anys i manté visites de revisió amb especialistes d'Amalgama, on va estar ingressat durant uns mesos.
Amb la confiança d'haver superat una de les etapes més dures de la seva vida, el Juan intenta explicar per què joves com ell s'inicien en comportaments antisocials quan aparentment ho tenen tot per ser feliços: "No s'explica amb un únic factor. Jo sempre he volgut ser més gran del que era i anar amb els que m'hi feien sentir. I si trobes amics que t'aplaudeixen segons quines actituds, tot plegat et reforça el sentiment de grup i vas abandonant la vida que feies abans de trobar-los". Així va ser com en arribar a l'adolescència el Juan va començar a transgredir les normes de conducta a casa i fora. "Quan un fill ha perdut els pares com a element de referència moral, els pares han perdut el seu paper i cal que demanin ajuda", apunta Jordi Royo, psicòleg clínic d'Amalgama i autor d' Els rebels del benestar (Alba Editorial). Segons Royo són múltiples els factors que poden fer derivar un adolescent cap a actituds delictives o violentes: l'entorn familiar, aspectes purament genètics o simplement els canvis inherents de l'adolescència. "La clau -afirma- és evitar que les actituds de baixa delinqüència, que un elevat percentatges de joves practiquen durant l'època de canvi, pugin de nivell. I per frenar-ho calen respostes contundents".