Propòsits d'any nou
No perdre els papers quan li demano per vuitena vegada que surti de l'amagatall secret perquè són les nou i arribem tardíssim a escola, per variar. No cridar. Posar-me al dia dels personatges de Bola de drac per poder asseure'm amb ell mentre mira els dibuixos i comentar la jugada. No aparcar-lo davant la tele quan he de contestar un mail o vull fer la migdiada. Entendre que és un nen i té set anys cada cop que em trenca un disc de vinil incunable fent carreres per casa. No cridar. Posar-me més seriós quan fa veure que es renta les dents i sols fa córrer l'aigua. Aguantar-me el riure millor quan imita la seva mare emprenyada. No emprenyar-me quan m'imita a mi. No ser tan pesat amb els petons. Renegar menys quan l'àrbitre dels collons no veu que era un penal com una casa. Fer-li entendre que lluitar amb el papa tot jugant és divertit però que fer servir les tècniques apreses en les nostres lluites amb els nens de classe és un error -primer perquè els nens de classe s'hi tornen i segon perquè et castiguen. Ah, sí!, i perquè pegar és dolent-. No cridar.
Mmmm... Què més? Dosificar una mica les ganes que tinc sempre de menjar-me'l a petons. Entendre que és un nen i té set anys quan l'enxampo fent-se una cabana amb els únics llençols que ens queden nets. Fer neteja dels 1.428 dibuixos seus que tinc emmagatzemats per tots els calaixos. Deixar de preguntar-li si té nòvia cada dia. No cridar. Parar de posar-li les sabates i de despullar-lo i d'omplir-li el got d'aigua i de tallar-li la carn com si encara fos un nen petit. Recordar-li que encara és un nen petit i que qui tria els canals de la televisió sóc jo. Dissimular una mica com em cau la bava cada cop que fa els avis deu anys més joves amb una sortida de les seves. Revestir-me de paciència quan l'ajudo a fer els deures i no encerta ni una suma. No malpensar quan després sap sumar perfectament la quantitat acumulada de poder que tenen els quinze cromos de Pokémon que li he comprat. No comprar-li tants cromos. Entendre que és un nen i té set anys quan em demana que li compri més cromos. Deixar de mirar-me'l d'amagat i pensar que s'està fent massa gran. No cridar. Assaborir-lo cada dia sense que ho noti gaire, que prou malcriat està. Fer-li entendre que no es pot tenir tot. Fer de pare cada dia apassionadament, com fins ara. Ah, sí!, i no cridar.
