Hormones, guix, etcètera

Professors de cinema (i televisió)

Un dels temes més comuns del centenar llarg de pel·lícules més o menys conegudes sobre el món de l’ensenyament és el del professor que aconsegueix seduir una colla d’alumnes rebels i poc motivats i treure’n el millor. Una de les més celebrades és, encara ara, El club dels poetes morts, en què un professor de literatura sedueix els alumnes amb excentricitats i mètodes poc convencionals. N’hi ha moltes més que també van per aquest camí: el professor que trenca esquemes, provoca tota mena de conflictes al seu centre i, gràcies als seus mètodes transgressors, acaba aconseguint una mena de conversió dels alumnes a la tolerància, la sensibilitat i el coneixement.

Reconec que abans m’agradaven aquests herois extravagants que s’enfronten amb tenacitat i amb mètodes originals i sorprenents a la ignorància i al desinterès dels alumnes. Però ara, novament submergit en l’experiència docent, els trobo una pura invenció, tan allunyats del món real com els herois de les novel·les de cavalleries. Això no vol dir que no funcionin bé per fer avançar un guió de cinema, i potser també per fer-nos reflexionar sobre moltes de les coses que fem malament. Però ara m’interessen més les pel·lícules que s’aproximen al tema d’una manera realista, com és el cas de Les choristes, Être et avoir o Monsieur Lazhar, totes tres franceses.

De la mateixa manera que el cinema contemporani ha creat policies tan reals com l’agent embarassada que protagonitzava Fargo, o l’extraordinària Catherine Cawood que protagonitza la sèrie britànica Happy Valley, també comencem a veure professors i professores creïbles a qui passen coses de veritat i que no obtenen grans triomfs, sinó petites victòries, que són les que, si tenim sort, aconseguim a les aules. Potser no som tan desgraciats com el meravellós Clément Mathieu de Les choristes, però encara ens assemblem menys al Mark Thackeray que representava un encorbatat Sidney Poitier a Rebel·lió a les aules.

La qüestió és que TV3 estrena, aquest dilluns, una sèrie sobre un professor de filosofia i els seus alumnes. Com serà, aquest professor Merlí? Seguirà el model de professor excèntric que tant agrada (curiosament en la ficció però ja no tant en la realitat)? ¿Serà un professor de petits triomfs de cada dia? ¿Ens el creurem, els professors? Per començar, en veurem uns quants episodis.