PALOMA ARENÓS

Primers contes

Els experts recomanen començar a explicar històries a partir del mig any de vida. Els contes potencien la imaginació, la parla, la creativitat i l'afició per la lectura

Primers contes / FOTO: C. ATSET / GETTY Zoom

Els contes i les seves històries són una gran eina perquè els infants, des que són molt petits, coneguin el seu entorn i el món que els envolta, a més d'ensenyar-los valors i de millorar la seva educació a mesura que van creixent. La lectura -ja sigui explicada en veu alta pels adults com la pròpia- és fonamental per al desenvolupament de la canalla. Els experts consultats recomanen començar a explicar-los relats o llegir-los un conte cap al mig any de vida de la criatura, però apunten que aquesta comunicació verbal no es redueix a un text escrit, sinó que pot ampliar-se a les cançons de bressol, els poemes o una cadència rítmica de sons, entre d'altres. Tot i que és una edat orientativa, l'Acadèmia Americana de Pediatria també proposa que a partir dels sis mesos del nadó és un bon moment per començar a narrar contes. L'acord és unànime: aquesta experiència no té una edat límit, sinó que és per a tots els públics, sempre que s'adaptin les històries a les edats i als gustos.

La doctora en pedagogia i escriptora Teresa Duran planteja al llibre Leer antes de leer (Ed. Anaya) que hi ha tres funcions "molt importants que els infants poden desenvolupar mitjançant la lectura d'imatges: reconèixer (establir un significat de la imatge), identificar-se (quan, per exemple, veuen la il·lustració d'una abraçada) i imaginar". Duran afirma: "Imaginar és, potser, el moment més significatiu per al nen i els seus pares, ja que s'ha fet una passa més enllà. És aquí quan el nen es relaciona amb la imatge i s'apropia del coneixement adquirit. Podrà passar, per exemple, que la criatura comenci a dir «xuuuu-xuuuu» cada vegada que vegi un tren. El nadó ha après tot un món".

Els llibres més adients

Els contes més apropiats per als nadons són els que contenen il·lustracions i fotografies d'elements senzills (animals, joguines, nens, etc.) perquè puguin assimilar-ne el contingut i, alhora, ampliar el coneixement del món que els envolta. També val la pena tenir contes de plàstic que floten a l'aigua per a l'hora del bany, així com els elaborats amb tela, goma escuma o cartró gruixut per si se'ls posen a la boca. Als nens els agraden els de diferents textures i rugositats, els desplegables i els que fan sorolls. "Per tal de captar l'atenció dels petitons, val la pena interactuar amb ells, assenyalar els objectes del conte i descriure què hi ha, amb diferents tons de veu i entonació", aconsella Helena Rius, mestra d'escola bressol.

La doula i infermera Júlia Prunés (www.juliadoula.cat) fa un parell d'anys que s'ha estrenat com a escriptora i narradora de contes infantils, especialitzats en l'educació emocional. Els dos primers de la sèrie els protagonitza la Berta, una nena que té la capacitat d'entendre què els passa als altres gràcies a les ulleres de visió empàtica. "Els contes de la Berta van néixer quan preparava uns tallers sobre gestió de conflictes per a famílies i estaven pensats per parlar sobre l'empatia, la comunicació assertiva i afectiva, els conflictes, la mediació... Vaig pensar que m'anirien bé com a introducció dels tallers i un cop escrits em vaig animar a publicar-los", detalla Prunés.

L'escriptora forma part d'"un grup de mediadors naturals i voluntaris, un projecte que va engegar l'Ajuntament de Terrassa. Els tallers i els contes són fruit de la formació que vaig rebre d'aquest servei i que ha canviat la meva manera d'entendre els conflictes i la gestió que se n'ha de fer", subratlla. Estan adreçats, principalment, a nens d'entre 5 i 10 anys, però també a pares i educadors. "Els contes són una eina fantàstica per reflexionar sobre temes que ens afecten en el dia a dia. Ens identifiquem fàcilment amb els personatges i ens permeten agafar una mica de perspectiva, a banda que ens aporten eines i solucions que podem posar en pràctica", raona.

Prunés és mare de tres fills, i recorda: "Ja de nadons els explicava historietes mentre els feia massatges o els feia dormir i, a mesura que anaven creixent, miràvem contes de dibuixos, els explicava contes amb titelles..." Ara reconeix, però, que per falta de temps no n'explica "tants com els nens voldrien": "De tota manera, sempre que poden em demanen que els conti històries, i és una bona estona per compartir".

El cavaller Biel

El professor de secundària Carles Codina, format en cultura de pau i literatura comparada, ha viscut intensament la narració de contes a casa, especialment amb el seu fill gran, de 7 anys. "Entre els 3 i 5 anys vam crear un món fantàstic en el qual ell era el protagonista, el cavaller Biel. Ens inventàvem contes d'èpica fantàstica plegats amb una barreja d'elements medievals i màgics, amb rerefons de Tolkien, entre altres autors", destaca. L'estona que Codina dedicava a la narració la recorda plaent. "Era un moment d'intimitat, de compartir i fer volar la imaginació tots dos. A mi m'anava la mar de bé per desconnectar de les obligacions diàries. Jo hi introduïa elements clàssics com l'espasa Excàlibur o l'anell que et fa invisible d'El senyor dels anells i fèiem créixer la història. El més curiós és que quan de més gran ha vist una pel·lícula en què sortia alguna d'aquelles referències ho ha identificat de seguida i s'ho ha sentit encara més seu", conclou satisfet.