AINHOA BOIX

Prevenir la violència de gènere des de primària

Prevenir la violència de gènere és una tasca que cal fer des de la infància educant la canalla en la igualtat i en el respecte 

Prevenció 
 Violència de gènere Noves masculinitats / FOTO: ABD Zoom

Justament el mateix dia que s’escriu aquest text han mort cinc dones a mans de les seves exparelles. Amb elles, ja són 1.383 les víctimes de violència de gènere registrades a l’Estat des que el 1995 es comencés a posar nom a una xacra social que acaba cada any amb la vida de més de 50 persones. En l’anonimat queden les agressions que gairebé diàriament pateixen centenars de dones en silenci. També les que tenen adolescents com a protagonistes. Perquè encara que sembli increïble, la violència de gènere toca també els més joves.

Ens arriben dades en forma de percentatges. Una d’aquestes parla que un 80% dels joves entre 14 i 19 anys coneix o ha conegut actes de violència de gènere entre parelles de la seva edat. Una altra diu que entre els actes de maltractament més comuns hi ha revisar el mòbil de la parella -aquí les noies encapçalen la llista, ja que ho fan un 62,9%-; compartir els seus SMS i fotos -un 32,7% dels nois les difonen-; o controlar amb qui va o deixa d’anar -ho fan un 45,3% de les noies i un 47,6% dels nois-. I el que, per la seva duresa, és capaç de posar-nos els pèls de punta: un 28% dels nois pega a les seves nòvies. Ho sabem gràcies al Centro Reina Sofía sobre Adolescencia y Juventud i l’estudi ¿Fuerte como papá? ¿Sensible como mamá? Identidades de género en la adolescencia, un informe que aquesta institució pertanyent a Fundació d’Ayuda a la Drogodependència (FAD) ha fet prenent com a mostra 2.514 nois i noies escolaritzats. Posa en evidència una dada de la qual moltes entitats ja eren conscients: cal combatre la violència de gènere des de la infància.

Les accions que s’impulsen des d’institucions públiques i privades per brindar ajuda i protecció a les víctimes de violència masclista són imprescindibles. Els tallers que s’organitzen per guiar i educar els adolescents, també. Però l’única manera de posar fi als estereotips sexistes i a les agressions de gènere que se’n desprenen és educant els nens i les nenes en la igualtat i oferir-los eines per aprendre a gestionar les emocions i resoldre conflictes de manera pacífica i dialogada.

Coeducar

Una de les entitats que des de fa anys està lluitant contra el terrorisme masclista des de la prevenció i la sensibilització és la Plataforma Unitària contra la Violència de Gènere, una organització formada per 110 associacions vinculades a aquest moviment social i que té la seu a Barcelona. Ho fa amb un programa específic, Trenquem el Silenci, i sense oblidar els més petits als seus tallers i xerrades a pares, professors i alumnes. Per a Maritza Buitrago -responsable d’aquesta iniciativa-, excloure’ls de les accions formatives seria un error. El perquè cal buscar-ho en informes que demostren que cada vegada són més els joves que reprodueixen rols i estereotips sexistes apresos en la infància i accepten com a naturals conductes violentes en la parella.

Per això, des d’aquesta institució s’advoca per la coeducació o, el que és el mateix, per una educació basada en la igualtat de gènere i amb la implicació dels diferents agents socialitzadors. Perquè, tal com explica Buitrago, per eradicar la violència masclista és necessari que tots prenguin part d’aquesta lluita. Els mitjans de comunicació, oferint un contingut que no caigui en el sexisme. Els col·legis, introduint la perspectiva de gènere al seu programa educatiu, utilitzant un llenguatge inclusiu i igualitari i intentant que tots els alumnes disposin del mateix espai per jugar i siguin tractats de la mateixa manera. I els pares, educant els seus fills sense fer distincions de gènere, ajudant-los a expressar i gestionar els seus sentiments independentment del seu sexe i oferint-los nous referents amb els quals sentir-se identificats. “Els nens i les nenes reben al dia molts inputs del que és ser un home o una dona. Nosaltres el que aconsellem als pares és que donin altres tipus de referents als seus fills, altres jocs i contes, que fomentin les emocions a nens i nenes”.

Referents positius

Anabel Sesma -responsable del Programa Laris, de l’Associació de Benestar i Desenvolupament (ABD) de Barcelona-és una altra de les especialistes que advoca perquè des de la infància s’ensenyi els nens i les nenes a relacionar-se de manera igualitària i solidària. De fet, els tallers que des d’organització es promouen per a estudiants de primària van en aquesta direcció: desmuntar rols i estereotips sexistes que se’ns presenten com a naturals i que generen desigualtats entre homes i dones i ensenyar a resoldre de manera positiva els conflictes, sense recórrer a la violència verbal ni física.

Ho fan a partir de jocs, debats i dinàmiques, i moltes vegades prenent com a referència els mateixos personatges de ficció que cauen en clixés sexistes. Es tracta que els nens i les nenes arribin a la conclusió que la imatge de dona que es mostra en llibres, pel·lícules i jocs no es correspon amb la realitat, que les noies -igual que els nois- poden ser intel·ligents, aventureres i atrevides i convertir-se en científiques, inventores i futbolistes.

Com explica Sesma, aquest treball també el poden fer els pares des de casa. Com? Respectant els gustos i sentiments dels seus fills i oferint-los jocs i joguines que no contribueixin a reforçar rols sexistes. També, posant a la seva disposició contes i pel·lícules que no reprodueixin els models de masculinitat i feminitat hegemònics i que parteixen que l’home és fort, independent i valerós, i la dona és sensible, delicada, passiva i maternal.

Noves masculinitats. Els nois dolents no triomfen

A l’Escola Mare de Déu de Montserrat de Terrassa (Barcelona), els nois dolents no triomfen. En aquest centre educatiu van decidir prendre mesures contra la violència de gènere. Ho van fer trencant amb el seu màxim exponent: la figura de l’agressor.

Van fer el primer pas fa tres anys, després de rebre formació per part del Centre Especial de Recerca en Teories i Pràctiques Superadores de Desigualtats (CREA) de la Universitat de Barcelona i de treballar de manera conjunta alumnes, pares i docents. Van decidir quines mesures calia prendre per eradicar aquest tipus de violència. I per a ells, una de les coses més importants era posar fi al model masculí hegemònic i substituir-lo per un altre que representés qualitats com el respecte, la solidaritat, la intel·ligència i la companyonia i amb el qual nois i noies del centre poguessin identificar-se.

I pel que explica la directora, Núria Marín, la nova metodologia comença a donar bons resultats: els alumnes agressius en lloc de ser admirats o temuts pels companys de classe són ignorats; les víctimes de les burles o agressions reben l’ajuda i el respecte dels estudiants, i els nois que es relacionen de manera igualitària i respectuosa, que participen a classe i que treuen bones notes, de mica en mica es perfilen com a líders positius.