M. JESÚS COMELLAS

Pot haver-hi 'sentit comú'?

Quantes vegades cada dia no se sent la frase, sovint fent referència a les famílies o a les criatures: "Només cal una mica de sentit comú" o "És que no tenen ni sentit comú". És a dir, ras i curt, es troba a faltar sentit comú. Segurament caldria veure si avui és possible un sentit comú, entenent com a sentit comú aquella manera de veure les coses que podem compartir amb la majoria de les persones que ens envolten i que, com que quasi tothom ho veuria igual, permetria actuar de manera que seria com quasi tothom ho faria.

Però aquesta demanda, avui, ja no és tan fàcil com anys enrere, quan hi havia certa uniformitat en la manera de fer les coses i on el sentit comú era força semblant arreu, tot i que podies no estar-hi d'acord. És evident que el món de la informació ha obert portes, altres propostes o altres maneres de fer i, per tant, ràpidament, se sent el comentari: "Jo no hi estic d'acord". Així avui dia és més complicat, per no dir impossible, que hi hagi un sentit comú amb tantes visions, tantes alternatives i tantes maneres de viure i d'organitzar-se.

També és evident que avui hi ha diferents maneres d'educar en les famílies, en les cultures i en els moments pels quals passa la família. Aleshores, potser és poc apropiat treure l'argument del sentit comú quan avui no hi ha maneres de viure tan comunes. Hi ha més oportunitats i més models sobre com resoldre les situacions educatives, tot i que això no vol dir que s'hagi de perdre el senderi . Possiblement caldria fer un altre plantejament i veure si les respostes que es donen responen, realment, a un enfocament familiar o escolar més aviat estable i coherent i no a una improvisació segons el moment, l'estat d'ànim o l'última idea que s'ha sentit a la tele o d'un amic.

Per tant, si no és una manera de fer comuna, potser seria millor parlar de la manera habitual amb què ho fa la família o en el lloc on creixen les criatures. I, amb aquesta manera de fer, el que caldria garantir és que la resposta que és dóna afavoreixi el benestar de les criatures, obri espais de comunicació i aprenentatge i, a la vegada, es procuri coordinar-la amb les altres persones que formen l'entorn habitual. Més que res per evitar que la criatura es desorienti, cregui que tot és possible i no que hi hagi diferents maneres de viure.