Piotr Ílitx Txaikovski
L'autor d' El llac dels cignes va néixer a Votkinsk, una petita vila dels Urals, molt a prop de la frontera amb Sibèria. El seu pare, Ilia Petrovitx Txaikovski, es va quedar vidu amb una nena petita, Zenaida, així que aviat es va tornar a casar amb Aleksandra Andreievna, una noia de bona família amb arrels franceses. L'Ilia i l'Aleksandra van tenir sis fills: Nikolai, Piotr, Aleksandra, Ippolit i els bessons Modest i Anatoli. Durant els primers anys de vida, el Piotr i els seus germans van rebre classes a casa de la germana gran, la Zenaida, que solia riure's del costum del Piotr d'escriure poemes. Sembla que la germana-institutriu va mortificar sovint el futur compositor perquè considerava ridícula aquella sensibilitat per a un noi.
Quan van arribar els bessons, el matrimoni Txaikovski va decidir contractar una institutriu francesa, Fanny Dürbach, i la vida del petit Piotr va canviar significativament cap a millor. La Fanny era afectuosa i divertida, i el va deslliurar de les burles de la Zenaida. També va començar a establir lligams de complicitat amb els seus dos germans petits, els bessons Modest i Anatoli. El Piotr ja havia demostrat una inclinació per la música des de ben petit. Va començar les classes de piano quan tenia cinc anys i poc temps després ja era capaç de llegir les partitures tan bé com el seu professor. Per les festes de Nadal del 1948, quan el Piotr tenia vuit anys, la família decideix portar els nens a un espectacle de ballet. Va ser un moment crucial per a aquell nen que un dia havia de meravellar tot el món amb el seu Trencanous , un conte de Nadal. Però dos anys després d'aquesta experiència fonamental, els seus pares van decidir que la música no era una professió que pogués garantir un bon futur per al seu fill i el van enviar a l'Escola Imperial de Jurisprudència de Sant Petersburg.
Aquesta institució, a 1.300 km de casa seva, acollia els fills de la petita noblesa russa i els preparava per ser funcionaris. Com que el Piotr era un nen molt emmarat, sembla que li va costar molt adaptar-se a la nova situació i que s'enyorava moltíssim. La tristesa es va accentuar severament quan la seva mare es va morir, per culpa del còlera. El Piotr tenia catorze anys i uns mesos després va fer el seu primer intent de composició: un vals en memòria de l'Aleksandra. Com que l'amor del noi per la música es mantenia intacte, el seu pare va portar-lo a classes privades amb el reconegut professor de piano Rudolph Kündinger. Mesos més tard, va consultar al professor si el seu fill podia tenir un futur en el món de la música. Kündinger va contestar que res no feia pensar que el Piotr fos ni un gran intèrpret ni un compositor brillant. Així, el pare el va encoratjar a acabar els estudis de funcionariat i a entrar al ministeri de Justícia.
En aquella època, el Piotr ja tenia seriosos problemes amb la seva homosexualitat, que li costava d'acceptar. Aquí va ser de vital importància l'estreta relació que va mantenir amb el seu germà Modest, també homosexual. El Modest escrivia obres de teatre, va ser traductor de Shakespeare al rus i va escriure llibrets per a òperes del seu germà.
