OLGA VALLEJO

Petits gestos per gaudir de les vacances

Protegir del sol la pell i els ulls i prendre petites mesures per evitar possibles accidents domèstics ens ajuda a gaudir de l’estiu i tenir unes vacances segures

Petits gestos per gaudir de les vacances / GETTY Zoom

Fa dies que hem estrenat oficialment l’estiu. Una època que associem a més hores de llum, sol, calor, estar en remull i aprofitar que tenim més temps lliure per passar el temps en família. Els professionals ens recomanen que tinguem sentit comú i eduquem els nens des de ben petits fent-los entendre la importància de protegir-nos del sol. Asseguren que la societat té uns nivells de conscienciació impensables fa cinquanta anys. “Ara els pares inculquen als fills hàbits saludables de vida a l’aire lliure. És important que no ens obsessionem, tampoc és bo no prendre el sol perquè llavors podem tenir dèficit de vitamina D”, comenta el dermatòleg Esteve Darwich, d’Epidermos Institut de Dermoestètica.

Evitem ensurts

La Cristina i la seva família viuen a Palamós. Sempre tenen present el mar però a l’estiu l’aprofiten i en disfruten encara més. A partir del moment que s’acaba l’escola van cada dia a la platja. La Cristina té claríssim que, encara que hi vagi amb amigues que també tenen fills i hi passin una bona estona, no es pot despistar en cap moment: “Ens asseiem a la vora de l’aigua, a primera fila, per tenir controlats els nens -explica-, tot i que també he vist pares i mares que s’estiren a prendre el sol i se’n desentenen completament. Cada any veiem com a mínim un parell de cops pares buscant els fills, a qui no troben”. La seva filla, la Laura, de 6 anys, és prudent i obedient i no han tingut cap ensurt. Quan van a llocs multitudinaris li posen un braçalet amb els seus telèfons per si es perdés. La Creu Roja assegura que els braçalets identificatius són la manera més senzilla i eficaç de minimitzar el risc i guanyar temps quan els nens es perden. Si tenim en compte que un de cada quatre nens s’ha perdut algun cop estant de vacances amb la família, val la pena prendre una mesura tan senzilla com identificar-los.

Normalitzem hàbits

Estar exposats al sol implica prendre una sèrie de mesures per protegir la pell i els ulls de la radiació solar. La Laura té molt assumit que s’ha de posar el protector solar quan fa una activitat a l’aire lliure. “Ho té interioritzat des de petita. En canvi, als seus germans els costa més. Amb el Bernat (16) hi has d’estar al damunt i només et fa cas els primers dies. I l’Aniol (20) gairebé mai se’n posa. Amb els anys hem adquirit consciència de la importància de protegir-nos. Quan jo era petita ni hi pensàvem, com a molt ens posàvem la Nivea”, explica la Cristina. Pel que fa a les ulleres de sol, tots en porten. Als més petits sovint els molesten i se les acaben traient, però la Laura troba que li queden bé i li agrada dur-les.

La idea és que els fills aprenguin a ser conscients dels perills de no protegir-se correctament, de perdre’s o ser imprudents, que entenguin per què es fan les coses i per què els seus pares estableixen unes normes i prenen precaucions. La psicòloga i terapeuta familiar Elena Gómez Enguix proposa que es construeixi un hàbit, més que una norma, que les criatures vagin interioritzant, que el normalitzin i ho visquin com una rutina familiar. També destaca la importància de la coherència, “que els nens vegin que els hàbits que els adults els volem transmetre nosaltres també els posem en pràctica”. “Si volen educar les criatures han de ser un model en aquest sentit. Així és més fàcil que els nens els copiïn i se sentin més còmodes”, apunta la psicòloga.

Evitem accidents

Gómez Enguix recorda que hem d’acceptar que és impossible controlar totalment els fills. “Són nens, necessiten experimentar i jugar, sense ser gaire conscients dels riscos. La consciència dels límits i perills es transmet amb l’aprenentatge que els nens fan a través dels pares i els adults que tenen de referència”.

Per evitar accidents els pares han d’estar atents i tenir-los controlats, tot i que cal no oblidar que “és inevitable que els nens caiguin i es facin mal, forma part del seu aprenentatge”. “Des d’aquesta experiència aprenen a regular-se i a ser conscients dels perills”, apunta la psicòloga, que recomana que expliquem als nens els motius pels quals han de tenir un bon comportament: “Dir-los quines són les nostres pors, si cauen a la piscina o es perden, i quines podrien ser les conseqüències els ajuda a donar un sentit positiu als comentaris i al control dels pares. Que s’adonin que no els volen limitar ni prohibir que no s’ho passin bé, sinó que intenten protegir-los”. Si malgrat tot el nen no fa cas, Gómez Enguix proposa que els pares decideixin com posen els límits, donant al fill l’opció de triar (“Si ho tornes a fer, marxarem de la piscina”). Així, el nen pot anticipar les conseqüències dels seus actes, i a mesura que va decidint aprèn i va madurant.

És important ser conscients que l’ofegament és una de les principals causes de mort accidental en canalla d’entre 5 i 14 anys. I és que un menor es pot ofegar en 20 centímetres d’aigua en menys de dos minuts. Tot i que la natació redueix el risc d’ofegament un 88%, no substitueix la vigilància. Per tant, qui es fa càrrec dels nens no es pot distreure en cap moment. Tampoc ens hem de refiar de flotadors o braçals, perquè no garanteixen que no hi pugui haver un accident.

Els ulls

El Col·legi Oficial d’Òptics i Optometristes de Catalunya (COOOC), juntament amb la Creu Roja, acaba d’engegar una campanya per conscienciar sobre la importància de protegir els ulls de les radiacions solars, sobretot entre els infants. Alfons Bielsa, president del COOOC, recomana que es comenci la protecció com més aviat millor, perquè l’exposició excessiva té un efecte acumulatiu i irreversible. Una bona prevenció evita o retarda al màxim l’aparició de cataractes o alteracions a la retina. “Hem de tenir present que l’ull del nen, que no està desenvolupat del tot, és molt més sensible a la radiació que el de l’adult. La pupil·la de les criatures és més gran, el diafragma és més gran i entra més llum”, explica Bielsa. Sense la protecció adequada, el 80% de la radiació acumulada a la vista es produeix abans dels 18 anys.

Dades com que el 98% dels infants no porten ulleres de sol demostren que encara no estem conscienciats de la protecció dels teixits oculars. Els ulls, vint vegades més sensibles que la pell davant del sol, també necessiten una protecció adequada. Pel que fa a les diferències entre ulls clars i foscos, el doctor recorda que, tot i que l’ull fosc absorbeix millor la radiació i té menys molèstia davant la llum, té el mateix nivell d’incidència al cristal·lí i la retina, i per tant tothom s’ha de protegir perquè la radiació els perjudica.

La protecció més bàsica, consistent en para-sols i gorres, és recomanable perquè el sol no arribi de manera tan directa, però la radiació que rebota a la sorra o a l’aigua només es pot reduir amb ulleres de sol.

A l'aigua

Fet i fet, les lesions infantils més freqüents a l’estiu són les oculars, ja que als efectes del sol hi hem d’afegir les conjuntivitis i altres inflamacions pel contacte continuat amb el clor i la sal. El president del COOOC recomana que les criatures portin ulleres d’aigua per evitar irritacions i possibles infeccions: “En teoria les piscines tenen unes dosis de clor que no fan mal. El que resulta més perjudicial és la cloramina, que es forma amb la barreja de clor, suor i orina, i és tòxica”. També recorda que les ulleres d’aigua poden ser graduades i amb materials orgànics que no es trenquen, ni pesen, i per a tot tipus de pressupostos.