Pensar i decidir

Mentre la campanya electoral arribava a la seva fi, a Catalunya celebràvem el Dia de la Ciència a les Escoles. Un centenar d'investigadors vam anar pels instituts a explicar als adolescents què vol dir interrogar-se de manera científica sobre algun aspecte de la realitat que ens envolta. Com a personatge que s'interroga sobre l'adolescència vaig dialogar amb l'alumnat de 4rt d'ESO de l'IES Leonardo Da Vinci de Sant Cugat. Els seus professors havien proposat unir algunes preocupacions de la seva vida amb el treball de recerca i per això la meva conversa tenia com a títol "Com puc descobrir si val la pena usar drogues?" La proposta era simple: també per decidir i actuar a la seva vida havien de fer servir els criteris bàsics del pensament científic que estaven aprenent a l'escola. D'entrada, es tractava de fer-los veure com sovint les persones, quan no saben per què passen les coses o per què se senten d'una o altra manera, consulten l'horòscop, creuen que és la voluntat d'algun Déu o els dóna per pensar que és el destí. En el món adolescent, en canvi, alguns es refien de les opinions que els col·legues pengen al YouTube o al Facebook.

També es fan preguntes

Però també hi ha qui es fa preguntes i es para a pensar. Ells i elles havien de ser d'aquests. Estaven estudiant, aprenien a pensar, estaven interessats per saber. Per això, prendre decisions sobre usar drogues o sobre qualsevol altre aspecte important de la seva vida havia de seguir les mateixes regles. Fer-ho rigorosament, científicament, suposava, en primer lloc, considerar que tot fenomen ha de tenir una explicació racional malgrat que no sempre sabem o podem trobar-la. També, que no podem renunciar a pensar i això vol dir que cal buscar arguments, dades, experiències, resultats per tenir una opinió. Que els sentiments i les vivències també serveixen, però que hem de saber descobrir-los i valorar-los perquè no ens juguin una mala passada. Finalment, que els arguments d'un altre ens poden ser útils però hem d'estudiar la seva autoritat . També podem i hem d'aprendre de la pròpia experiència, però cal parar-se a descobrir-la i pensar-la. En acabar, al passadís, la professora va preguntar a una alumna què havia après. Més o menys, va respondre: que abans de consumir he de saber més i que, després, sóc jo qui he de decidir. Havia après, per tant, a pensar amb més rigor la seva vida.