Alguns polítics no tenen cap mena de pudor a l'hora de mostrar-se com uns perfectes analfabets o d'amagar l'ou d'una ideologia mancada de tot component científic. El senyor Bauzá, per exemple, president de la comunitat balear, fa mans i mànigues per destruir la unitat de la llengua catalana i s'inventa llengües noves i legisla contra la comunitat científica a partir d'aquesta ignorància, d'aquesta mala fe.

Si sabessin que poden crear problemes a la llengua catalana defensant que la sang no circula per les artèries i per les venes, ho farien. Vegeu què succeeix al País Valencià i a la Franja. O fixeu-vos en el cas de Catalunya, on la immersió és i ha estat un èxit col·lectiu. Doncs a Catalunya tenim els Rivera i les Camacho inventant-se problemes allà on no n'hi ha; i mireu que hi ha qüestions que afecten el tractament de les llengües -més de dues-centes a Barcelona ciutat- per no perdre el temps en debats que ens fan pujar els colors a la cara als que encara creiem que la sang circula per venes i artèries.

Per acabar-ho d'adobar, el germà gran de tots aquests personatges ens vol endossar l'anomenada llei Wert, l'objectiu de la qual no és altre que esmicolar tot el que s'ha avançat durant aquests anys i submergir-nos, com estan ells, en una rància mentalitat monolingüe.

Societat plurilingüe

Sorprèn que en aquest panorama d'ignorància elevada a escó parlamentari tan desafortunat els integrants de la Real Academia de la Lengua Española -alguns d'ells amb una potent obra escrita en català- no hagin acordat una declaració solemne recordant als Bauzás i companyia que la llengua que es parla a Mallorca, Prada de Conflent, Castelló, Girona o Xàtiva és la mateixa, una llengua que s'anomena català i que, com totes les altres llengües, es configura a través de les seves riques i diverses varietats.

Algú amb autoritat ha de dir clarament que un Parlament no pot legislar, si no és que vol fer el ridícul, sobre l'existència de Déu, sobre física quàntica o sobre què és una llengua i què és una varietat. Algú amb autoritat hauria d'estalviar-nos el malson que provoca la impunitat política. Només així podríem posar sobre la taula temes rics i apassionants, com la convivència democràtica, allunyada d'estupideses, en una societat plurilingüe.