TRINITAT GILBERT

Pare, vull ser ecologista

Arriba el dia que el fill declara que opta per una ideologia, que tant pot ser afí a la família com tot el contrari

Recordeu el Jaume de la novel·la Primavera, estiu, etcètera ? Avui li hauríem dit ecologista, perquè era un enamorat de la natura, l'admirava i la respectava. L'autora del llibre, Marta Rojals, en va fer un retrat tan detallat que sovint penso en ell quan parlo amb altres Jaumes. El periodista i editor Cèsar Barba, fundador de l'editorial Ecos Travel Books (www.ecosediciones.com), especialitzada en viatges i naturalesa, també ho és. És ecologista gairebé abans fins i tot que la mateixa paraula es pronunciés, i té una manera de fer de la qual les seves dues filles, la Paula (20 anys) i la Martina (17), han begut sense gairebé adonar-se'n.

"La frase «Pare, vull ser ecologista» no l'han dita obertament, però ja veig que el que han vist a casa ho practiquen i hi excel·leixen", diu el Cèsar. És més, quan fan la compra, són les filles les que recorden al pare que es fixi bé on estan fets els aliments que compren. "També m'alerten dels plàstics, perquè optem pels vidres sempre".

La Paula, que estudia comunicació audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha declarat als pares que vol enfocar la seva carrera als estudis sobre el medi ambient. "Aquest any s'ha matriculat també a uns cursos de medi ambient i canvi climàtic que imparteix la Universitat de Colúmbia a través d'internet".

Els pares no han influït en aquesta decisió professional, perquè han deixat que les dues filles optin per estudiar el que més els agradi, però "a casa s'han impregnat d'unes maneres de fer que els ha conformat la manera de ser". Per exemple, els viatges que sempre han fet han estat per veure naturalesa. "El que altres famílies aprenen en un museu nosaltres ho fèiem en una fageda". Sempre han valorat la naturalesa, i les filles han après a admirar-ne la bellesa.

Seguir l'exemple

A la cuina de casa fa 20 que tenen quatre galledes d'escombraries. És a dir, que ho reciclen tot, absolutament tot. I ho fan des de fa 20 anys. Les filles m'ensenyen les aixetes de casa. Hi tenen uns airejadors, que permeten un flux abundant, però com que l'aigua està barrejada amb l'aire, l'aigua que es fa servir és la meitat que la que surt en una aixeta normal. "Fa molts anys que ho tenim, des que som petites, i ara alguns ajuntaments els han regalat". I una altra cosa, afegeix la Paula: "Jo vaig a Bellaterra en transport públic". Sempre opten per mitjans de transports públics per als seus trasllats, i no com una necessitat econòmica actual, sinó com una forma de respecte al medi ambient de sempre.

¿I pel que fa a l'alimentació? "Jo sóc l'únic vegetarià", diu el Cèsar. "Sí, però nosaltres som molt respectuoses amb tot el que mengem, i en els nostres àpats sempre hi ha molts vegetals i fruites", diuen la Martina i la Paula. "Ja t'ho he dit, quan anem a fer la compra són elles les que em fan fixar en les etiquetes, per buscar aliments de km 0, per dir-ho amb termes actuals i de moda", continua el Cèsar.

El Cèsar diu que les seves filles no van llegir els articles que ell escrivia com a periodista ambiental en mitjans de comunicació com la revista Integral, El Mundo de los Pirineos , Descobrir Catalunya . Eren petites. En canvi, els seus llibres, com El hogar ecológico (Salvat editores) i Mamá, quiero ser ecologista (Plaza &Janés), els consulten. "Quan tenen dubtes sobre algun tema, sí que veig que l'agafen per mirar el que els interessa", explica.

Generació sensible

El cas és que el Cèsar s'adona que l'ecologisme ha agafat embranzida. "Hi ha hagut un canvi de generació que està molt interessada en aquests temes, que ja ha estat educada en el respecte al medi ambient, i està molt bé que sigui així". Fa 20 anys "no estàvem preparats per assumir aquests reptes, i ara crec que sí, perquè els joves ho fan avançar".

En aquest sentit, Sara Lera, psicòloga especialitzada en psicologia clínica de l'Hospital Clínic de Barcelona, creu que els pares poden reforçar les idees dels fills adolescents si veuen que opten valors lleials, positius, que impliquen vincular-se amb la societat i amb els problemes dels altres. "Podem tenir adolescents molt tossuts, però justament aquesta tossudesa els farà ser perseverants, que ja és un valor important".

També cal tenir en compte que "mentre són joves, les ideologies poden fluctuar, poden no ser permanents per molt que en un moment determinat ho semblés moltíssim". Ara bé, també hi ha una altra consideració, remarca la psicòloga: "Podria ser que d'uns pares molt radicals de l'esquerra en sortissin uns fills atrets per l'altre extrem, i només per ser diferents dels pares, per un sentit inconformista".

Dit amb altres paraules, no sempre totes les ideologies per les quals optin els fills adolescents han d'agradar als pares. Ara bé, si des de petits s'han construït ponts de diàlegs, de respecte i d'ajuda mútua, els fills adolescents podran tenir un sentit crític, que no els porti a rebutjar les postures dels pares, i a l'inrevés.

Ara bé, si una postura molt radical s'acompanya d'alteracions de la conducta, canvis d'hàbits i, sobretot, deteriorament del funcionament social, acadèmic i personal, "és que pot estar iniciant-se un trastorn psicopatològic que necessitaria una valoració per part dels especialistes en salut mental", apunta Lera.

Finalment, la psicòloga també indica que els canvis de tendències, de gustos i d'ideals també tenen a veure amb personalitats immadures. "Pot ser que un dia ens diguin que volen ser ecologistes, i l'endemà que volen ser paracaigudistes". En aquests casos, no cal alarmar-se ni reaccionar gaire a aquests canvis de pensament, sinó que cal aprofitar-ho per debatre amb els fills el bo i dolent de cada postura.