PALOMA ARENÓS

Nous idiomes des del bressol

A partir dels tres mesos de vida el nadó està preparat per aprendre una nova llengua, a més de la materna

Nous idiomes des del bressol / FOTO: HELEN DORON / GETTY Zoom

Des que neixen i fins al seu primer aniversari els nadons poden assimilar els sons de qualsevol idioma i tenen una predisposició natural per absorbir-los. Els estudis demostren que el llenguatge té un període d’aprenentatge que disminueix a partir dels set anys. L’altra conclusió dels experts és que, per aprendre un idioma, la immersió ha de ser plena, natural i multisensorial. Tot i que encara no en són gaires, ja hi ha centres que ofereixen aprenentatge d’idiomes -especialment, anglès- per a nadons.

“La llengua té un període d’aprenentatge. Els nadons i els infants són uns genis per aprendre llengües. Després hi ha una disminució sistemàtica”, assegura la doctora Patricia Kuhl, codirectora de l’Institut d’Aprenentatge i Ciències del Cervell de la Universitat de Washington. Experta en l’adquisició i en les bases neuronals del llenguatge, insisteix que els nadons aprenen un model de sons que després poden desenvolupar amb altres llengües. “Els nadons de sis mesos poden discriminar qualsevol so, tant és el país on siguin o la llengua que s’hi parli”, detalla. “Ensenyant-los exclusivament a través d’imatges o d’àudios no hi ha aprenentatge. Cal que ho inculqui una persona”, adverteix Kuhl.

La britànica Helen Doron fa més de 30 anys que va impulsar el seu mètode d’aprenentatge d’anglès especialment adreçat a nadons a partir de tres mesos i a nens fins a l’adolescència. De fet, és a partir dels tres mesos que un nadó distingeix en quin idioma se li està parlant a partir dels gestos, la cadència i altres indicis visuals que capti. De la mateixa manera, quan la criatura comença a parlar és capaç d’utilitzar diferents idiomes en relacionar-los amb diferents persones sense necessitat de pensar en una traducció per a les seves idees.

La delegada dels centres Helen Doron a Catalunya, l’índia Meena Athwani, exposa que el curs Baby’s Best Start està dissenyat per a nadons des d’entre 3 mesos i 22. “Els pares participen en el curs amb els seus fills aprenent no tan sols cançons, rimes i activitats en anglès, sinó també gaudint de les activitats físiques de vinculació, desenvolupament cognitiu, sensorial i físic, i comprensió. Treballem l’estimulació afectiva amb els pares i els resultats són impressionants, perquè els nens aprenen més de 550 paraules en anglès el primer any de vida”. No saben només flor i ocell, sinó que és un coneixement gairebé enciclopèdic. “Pots posar diferents flors a la sala i dir-li a l’alumne que busqui el clavell. Mirarà la resta d’espècies i, finalment, gatejant i feliç, anirà fins al clavell, perquè el nostre sistema es basa en el joc. Després fem el reforç positiu i el felicitem. La seva autoestima creix i el vocabulari après passa a la memòria de llarg termini”, detalla Athwani, que parla set idiomes.

La seva germana, la pedagoga Pamela Athwani, exposa que el seu mètode d’aprenentatge “es basa en estímuls visuals, auditius, cinèsics [de moviment] i tàctics”. “El curs es basa en els estudis del terapeuta nord-americà Glenn Doman per incrementar el potencial d’intel·ligència dels nadons i en el sistema d’ensenyament del japonès Shinichi Suzuki, conegut pel mètode Suzuki, que traça una connexió entre l’aprenentatge d’idiomes i el de la música”.

Cada dia

Meena Athwani insisteix: “Per aprendre un idioma l’has de sentir cada dia: el vocabulari, les estructures, la cadència... i així agafes fluïdesa. El nostre mètode implica escoltar obligatòriament un CD durant 10 minuts dos cops al dia. Però el tens de fons, com la ràdio”. A més, per a infants més grans recomana mirar pel·lícules, mirar la televisió, escoltar música i llegir contes i llibres en versió original, i aconsella que “després es pregunti sobre el que s’ha vist i escoltat per fer el reforç emocional”. “Si no, no queda”.

Amb els alumnes adolescents també aconsegueixen bons resultats, sempre que els estudiants s’hi impliquin. “Oferim classes reduïdes de 4 a 8 alumnes i utilitzem tècniques de gimnàstica del cervell. De fet, quan involucres els dos hemisferis estàs estimulant tot el cervell i aprens abans. Amb un curs de 150 hores anuals, abans que acabin la secundària ja tenen el First Certificate”, assegura.

Assignatura pendent

Segons l’últim baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), el 61,4% dels espanyols ni llegeixen, ni escriuen ni parlen anglès. Tot i això, l’estudi revela que el 25,9% creuen que la llengua estrangera és la matèria més important del sistema educatiu. Encara que els pares no sàpiguen anglès o no en sàpiguen prou, poden donar el suport necessari al seu fill inscrivint-lo a una llar d’infants o a una escola on s’imparteixi l’idioma desitjat des de ben petits.

A les acadèmies Kids & Us ofereixen classes d’anglès per a grups reduïts de cinc infants, acompanyats dels pares o d’altres adults, a partir de l’any, amb una durada de 45 minuts, on les cançons i els jocs són protagonistes. “A través del joc, els infants poden arribar a l’aprenentatge de qualsevol matèria, sempre que l’ensenyament estigui adaptat a les seves capacitats intel·lectuals”, destaca Teresa López, directora de l’escola infantil Tris Tras de Madrid. “L’aprenentatge de la llengua materna és un procés natural que es basa a observar, escoltar, imitar sons i repetir paraules. El procés per aprendre un altre idioma, com per exemple l’anglès, s’hauria de fer de la mateixa manera i amb naturalitat”, raona.

Anna Suding, de 10 anys, és una nena multilingüe. De pare alemany i mare catalana, sempre s’adreça en alemany al seu pare i en català a la seva mare, però quan tenia dos anys la família se’n va anar a viure a la Gran Bretanya i van tornar a Catalunya fa dos anys. La nena, per tant, és capaç de parlar quatre idiomes (català, castellà, alemany i anglès) amb fluïdesa i, segons reconeixen els pares, “té molta capacitat per aprendre un altre idioma, ja sigui d’origen llatí o anglosaxó, perquè el cervell ha generat unes xarxes d’aprenentatge molt poderoses”. De totes maneres, destaquen que “ha sigut un procés molt natural, gens forçat”.