PALOMA ARENÓS

Nous camins. Animadors en evolució

Nous camins Animadors en evolució / RAH-MON ROMA Zoom

Va ser el pare oficial de la criatura i 40 anys després se sentiria orgullós de com ha crescut. El músic i pedagog Xesco Boix i Masramon (1946-1984) va ser el pioner de l'animació infantil a Catalunya. Tant temps després, la seva feina és encara eina de treball per a mestres i educadors i el seu material continua vigent. Tot i que va morir jove, als 38 anys, Boix va ser un artista intens i un animador incansable. Va gravar 35 discos i va publicar 10 llibres. A més, va fer més de 6.000 cantades en directe, majoritàriament per a la mainada. La seva feina va esdevenir una lluita pacífica, però lluita. L'arma va ser una guitarra; l'eina, les cançons, i la voluntat, la de canviar tantes i tantes coses.

La llavor que va sembrar en plena dictadura va germinar l'any 1973, quan va arribar a la maduresa artística i va decidir dedicar-se professionalment a l'animació infantil. És l'època en què a Catalunya sorgeixen els esplais, moviments de lleure infantil, que es consoliden gràcies a les parròquies i els casals. Boix va convertir els esplais en un dels seus llocs preferits per actuar i ensenyar cançons. De fet, la majoria dels cançoners d'esplai es nodreixen de les seves cançons.

Darrere seu han aparegut desenes de grups i animadors infantils -que van viure el moment més àlgid entre la dècada dels 90 i l'any 2000- amb perfils variats: el que opta per la música tradicional, el que escull composicions pròpies, el que fa un còctel de músiques d'arreu, de diversos estils musicals, i també els que afusellen el repertori de creació aliena sense miraments, segons lamenten els artistes veterans consultats. Alguns animadors van en grup, d'altres van sols o en duet, i hi ha qui enriqueix l'espectacle amb dansa, màgia, teatre, clowns o contacontes i, sobretot, amb molta imaginació. Tot és vàlid per conquerir i seduir un públic infantil i juvenil criat en un entorn molt digital i, sovint, difícil de sorprendre.

Un dels artistes que no han deixat mai de reinventar-se és el sabadellenc Rah-mon Roma, amb prop de 30 anys de vida com a animador infantil i un bagatge de més de 4.000 actuacions. Especialitzat en músiques i danses d'arreu del món, Roma és un optimista de mena, enamorat de l'ofici. "L'arrel de l'animació és dotar d'ànima el grup, saber comunicar. L'essència dels meus espectacles és la capacitat de sorpresa i fer-ho amb simplicitat i saber connectar amb el públic", raona.

Rah-mon treballa en tres àmbits: a les escoles, en festes populars o festes majors i fent formació a docents. Com a molts dels seus companys, en aquests moments també li toca patir la crisi, ja que "hi ha poques contractacions de l'administració i s'estan pagant els preus dels anys 90". Per això, "molts no poden subsistir i molts animadors han plegat", lamenta. Ell, en canvi, continua reivindicant la dignificació de l'ofici d'animador i té paraules de gratitud per al seu admirat Xesco Boix: "Va ser el primer que va adaptar tècniques de l'escoltisme francès i del folk americà, i va crear una història única i va fer escola a Catalunya. Li devem molt", reconeix.

Reinventar-se

És el que cal per als temps que corren. Reinventar-se, fusionar, ser multidisciplinari. És el que fa temps que ofereix el grup Samfaina de Colors, fundat el 1988 per Mirna Vilasís i Xavi Múrcia. Al llarg d'aquests anys de treball ininterromput, Samfaina de Colors ha creat 21 espectacles musicals, ha fet més de 4.600 representacions arreu del país i els seus espectacles els han vist més d'1.500.000 d'espectadors. Amb un dels últims, De bracet , han fet un esforç imaginatiu per crear un espectacle que acosti els nens a la poesia, però també en tenen d'altres a partir del cançoner tradicional reversionat.

Com a pare de tres fills, Roma és molt conscient de les noves exigències de mercat. "Crec que els nens d'avui en dia s'adulteren -en el doble sentit de la paraula: es fan adults i els fem malbé- abans d'hora amb l'allau de tecnologies i recursos que els oferim. Les TIC estan molt bé, però falten espais de joc, complicitat, compartir moments i riures amb la família, i l'animació ho ofereix. I no només parlo de la petita infància, sinó al llarg de la primària i també de la secundària". El seu segell d'identitat és "potenciar la ballaruga amb músiques i estils d'arreu del món". "Tinc un repertori ampli i la gràcia és saber adaptar-lo a cada situació. Per això has d'estar al 100% i atendre tots els estímuls", assegura. Amb ganes de seguir creixent i aprenent, el sabadellenc s'ha unit amb el grafiter Werens i amb el bateria i músic electrònic Oriol Cases, i el 2012 van impulsar l'espectacle d'exteriorBall a l'aigua , en què es barregen ingredients d'animació, de música electrònica i grafiti en directe.

Conscients també d'aquesta evolució constant, a finals del 2012 va néixer la companyia d'animació infantil Mainasons, una nova proposta musical i audiovisual per a nens i nenes. El grup de la Garriga ha recuperat deu cançons populars catalanes ( En Joan petit , Les oques van al camp , El cargol treu banya ...) i les ha versionat amb ritmes moderns (swing, samba-jazz, reggae...).

Han aconseguit un paquet audiovisual que té un CD amb les músiques, un DVD amb una pel·lícula i un conte amb les lletres de les cançons. L'audiovisual és una peça de 35 minuts que es desenvolupa a través de tres personatges reals, la Nia, la Mel i en Ton. Es tracta d'una historieta d'un dia a dia en un món fantàstic fet amb il·lustració: comença de bon matí amb El gall quiquiriquí i acaba amb Son soneta . Pel camí, els protagonistes es van trobant els personatges de les cançons i coneixen nous racons.

Alícia Torra, una de les impulsores del projecte, subratlla que "Mainasons és molt més que un producte d'entreteniment". "És un compendi artístic que pot aportar nombrosos beneficis a nivell didàctic, creatiu, social, comunicatiu, motriu i emocional". Per aconseguir finançament per poder produir les primeres mil còpies, l'equip ha utilitzat el sistema de crowdfunding a través de Verkami, una plataforma de micromecenatge per a projectes creatius.