M. JESÚS COMELLAS

No som superdones (o homes), ni cal ser-ho!

"Mare, que has portat...?" "Tinc gana, que no està el sopar?" "Que ja està planxada, la bata?" "No trobo les vambes". "Avui no he pogut fer plàstica perquè no m'has comprat..." Podria seguir amb un llarg reguitzell de demandes en clau d'exigència que sovint fan les criatures cap a la persona que se suposa que ho controla tot. Aquests comentaris sovint van acompanyats d'una resposta que mostra un incomprensible sentiment de culpa, present especialment en les mares: "Perdona, no hi he pensat". O de comentaris de justificació: "No he tingut temps", "No dono l'abast", "Espera, no t'impacientis que ja ho faré". Respostes que només serveixen per fer créixer les exigències i, sobretot, la idea que cal que tot estigui resolt quan és l'hora i que hi ha algú que ho ha de fer.

De manera molt menys freqüent sentim respostes com: "Era responsabilitat teva", "Ja ho pots fer tu", "Si tens gana, comença a parar taula i a fer l'amanida, que ja acabarem el sopar". O altres que impliquen demandes, petites o no tan petites, de col·laboració. Per què aquesta actitud exigent dels infants? Doncs segurament per molts motius però, bàsicament, perquè no hi ha una demanda habitual de responsabilitats i participació per resoldre les pròpies necessitats i les que són del grup familiar: endreçar cosetes, parar taula, posar el paper al vàter o altres situacions que són invisibles quan estan resoltes, perquè fan fàcil la vida quotidiana, però que són imprescindibles i creen malestar en els moments en què no estan a punt.

Aquesta idea preconcebuda, assumida i apresa que les persones adultes ho han de resoldre tot, controlar-ho tot i tenir-ho tot a punt no permet que es faci un procés d'aprenentatge que afavoreixi que, de mica en mica, les múltiples exigències del funcionament quotidià -sigui el domèstic o el personal i escolar- es vagin assumint. En pro de la rapidesa i l'eficàcia es vol tenir tot controlat. Però és molt més eficaç, encara que potser més lent (perquè implica un aprenentatge), que tot rutlli amb la participació de les criatures i, sobretot, que entenguin que hi ha moltes necessitats per resoldre. Tenint en compte l'edat de cada criatura, cal que hi hagi oportunitats i espais perquè aprenguin a assumir responsabilitats. Encara que sigui més cansat i es trigui més.