No cal fer mèrits per ser expulsat
Pocs dies abans d’acabar el curs escolar treballava amb un grup de professionals que s’ocupen dels adolescents rebotats amb l’ESO i per als quals buscaven sortides que evitin l’abandó definitiu de l’educació. En el debat va sorgir una pregunta clau: “Què fa que molts d’aquests nois facin un clic a la seva vida, optin per canviar i comencin un procés de sortida del seu caos?” Aquests dies, ja en el nou curs, hauré de presentar a la Fundació El Llindar el llibre El relat educatiu d’una escola singular, que explica com cerquen crear aquestes condicions de canvi a partir d’una escola que busca ser diferent. Torna la pregunta: què fa possible que canviïn uns nois i noies danyats per la vida i ferits per l’escola?
Al seminari de finals de curs, i ara al llibre, es relataven i s’expliquen, de manera coincident, algunes raons. La primera és que l’adolescent es troba en un nou espai en què no cal que faci mèrits per ser expulsat. Sempre trobarà un adult que li demostrarà que aquest pot ser el seu lloc, que si marxa sempre podrà tornar-hi i que insistiran perquè torni. Trobarà mirades que escolten. Profes als quals interessa el seu món (tot ell), disponibles al pati o quan ja s’ha acabat l’horari. En algun moment se li encendrà la llumeta al cap i sentirà que val, que té valors. Que fins i tot pot estudiar. Algú l’ajudarà a entendre per què el seu pas per l’escola va ser un desastre. Podrà comprovar que la paciència educativa pot ser infinita, que sempre hi ha algú que espera que canviï.
Així ho explicava la Sofia, després de tres anys d’anades i tornades: “Hi estic des dels 15 anys. Vaig començar perduda. No anava a classe, vaig deixar l’institut [...]. Tenia problemes a casa. No estava bé amb mi mateixa. Estava perduda. Aquí em vaig començar a calmar [...]. El més important és el tracte. Estan per nosaltres, per cada persona. No m’importa que es fiquin en la meva vida perquè m’han ajudat. Em va agradar la confiança i la paciència per ensenyar quan no en saps. Enmig, a la meva vida hi ha hagut de tot... sense això tot hauria anat malament. Aviat arribaré al final i podré volar”. I ara ja vola. El lector se la pot trobar en una perruqueria suggerint un nou look. És possible que li expliqui, mentre el pentina, com ha començat a fer un cicle superior d’estètica.
