Criatures 22/08/2015

Natura i vida familiar

Cada vegada més, els càmpings s’adrecen al públic familiar per oferir-los qualitat de serveis, tranquil·litat i estius a l’aire lliure i en espais naturals 

Laura Pinyol
6 min
El Christian i l'Alba són de Lleida i estiuegen a la Costa Daurada des que va néixer la Maria.

Quan és l’hora de triar el model de vacances, escollir l’opció càmping sembla que formi part d’una tradició, sovint familiar: s’és campista o no se n’és, i traspassar aquesta frontera és com si fos el principi d’una nova manera d’entendre les vacances. El cert és que els càmpings i les seves instal·lacions acostumen a ser àrees molt ben equipades, amb serveis de tot tipus i amb un denominador comú: és un indret propici a l’aventura, en espais oberts pròxims a la natura, on es canvien moltes dinàmiques i rutines i on la canalla, per norma general, s’ho passa la mar de bé.

Una tradició familiar

Christian Farré i Alba Galiano són de Lleida i estiuegen al Playa Montroig Camping Resort, a la Costa Daurada, des que va néixer la seva filla, la Maria, fa dos anys i mig. L’Alba, però, ja hi havia estiuejat durant vint anys amb la seva família. “Ens hi ha arrossegat”, diu el Christian. Per a ell, “és un paradís” perquè les instal·lacions són molt espaioses, molt pulcres, molt netes i tenen accés directe a la platja. A més, fan ús de les moltes activitats infantils per fer-hi “petites gimcanes, tallers d’aquarel·les o de cuina”. El seu dia s’estructura en activitats infantils al matí i piscina, i a la tarda van “cap a la platja, al revés que la majoria de la gent”.

Per a les criatures, “és fantàstic perquè juguen amb els nens del carrer i aprenen a relacionar-se amb tothom”, diu. A ells, que es defineixen com a “molt socials”, els agrada “inculcar-li a la nena que t’has de saber relacionar amb qui t’envolta, vingui d’on vingui”: “Esclar, sempre tenim veïns diferents i de diversos llocs”. L’experiència és tan bona que ja han animat un parell de famílies perquè l’any que ve hi vagin amb ells i “aprofitin tota la temporada” com fan ells, entre març i setembre, combinant caps de setmana amb les vacances llargues d’estiu. “De ben segur que si ho proves, repeteixes”, afirmen convençuts.

Una nova caravana

Anna Graells i Jordi Pujol són de Calaf. Mentre no van tenir fills, havien fet servir bungalous o tendes de campanya per a algunes escapades, tant a la platja com a la muntanya; tot i no procedir de famílies amb aquesta tradició. Però “una volta va arribar el Quim”, van plantejar-se com haurien de ser les sortides “segons les noves necessitats”. El Jordi va tenir claríssim que necessitaven una caravana, mentre que l’Anna s’hi resistia una mica. “Tenia els meus dubtes. Comprar una caravana volia dir que esdevindríem campistes en tota regla. Com a mínim, les vacances serien així els pròxims quinze anys...”, diu. Però per al Jordi el càmping és com un camp base. “Hi mengem i dormim, i aprofitem el dia per fer tot tipus d’activitats: rutes a peu, bicicleta, visitar i explorar l’entorn, hípiques...” i, algun dia, “gaudir del càmping i fer pànxing ”, puntualitza l’Anna. Però aquesta opció demana tenir el cotxe disponible i per això van descartar la furgoneta o l’autocaravana.

Aquesta mateixa reticència sembla que va tenir Míriam Pujol. “Fins que no vam tenir el Pol i el Joel ens semblava que el càmping no era per a nosaltres, però ara mateix és el que ens permet conjugar millor el benestar dels petits i els grans”. “La caravana ens dóna intimitat per a nosaltres i els nostres fills, com un centre d’operacions -asseguren Xavi Torradas i Àngela Ferrer-, mentre no ens atrevim a marxar només amb la motxilla a l’esquena”. Per això sempre es plantegen les vacances amb la caravana “per anar voltant”, com per exemple ja han fet cap a la costa de Guipúscoa.

Canvi de paisatge

I és que la seva és una experiència multitudinària perquè, des de fa uns quants estius, s’instal·len en algun càmping de muntanya unes quantes famílies de la seva colla. Aquest any passen l’estiu al Càmping Pirineus, a Guils de Cerdanya. Són quatre famílies, algunes emparentades, que coincideixen en caps de setmana o durant l’estada d’agost i sumen vuit criatures. Per això la seva prioritat és que els càmpings siguin més aviat petits, familiars, amb bons serveis i sense massificacions. La majoria d’aquestes famílies, que provenen de l’Alta Anoia o de la Segarra, ja estan habituades als entorns rurals, i la canalla, a fer activitats a l’aire lliure. Per a Laura Huerta, l’entorn pirinenc és “un paisatge diferent, més verd i amb més aigua, molt diferent del de l’Alta Segarra”. El mateix els passa al Xavi i l’Àngela, que viuen en una masia aïllada prop de Sant Pere de Sallavinera. Instal·lar-se en plena natura tampoc els ve de nou però “els dies al càmping fan que canviïn les nostres rutines i això ens dóna sensació de vacances”.

“Traslladar la nostra petita casa sobre rodes al lloc que et vingui més de gust”. Aquest és el gran avantatge que destaca Anna Graells del model de càmping. “Durant la primavera, quan la calor no és tan intensa i hi ha menys gent, aprofitem per anar a la platja” i, en canvi, “a l’estiu i la tardor, per gaudir de temperatures més suaus, a la muntanya”. Una opció que comparteixen també amb la Míriam i el David.

Dies de convivència

Conviure amb altres famílies durant els dies de vacances, encaixar ritmes i maneres de fer diferents, crear espais de trobades... no sembla que hagi de ser tan fàcil. Però totes aquestes famílies coincideixen a posar de relleu la llibertat i l’autonomia en què es desenvolupen les criatures durant els dies al càmping. “Tenen activitat i autonomia, i alhora se’ls obre un món de relacions interpersonals”, assegura l’Anna. De la mateixa manera que ho han de fer els pares i les mares, ells “aprenen noves maneres d’organitzar-se, de col·laborar i de compartir en família”. Per a la Míriam, aquest també és un valor a destacar: “Els nens se senten lliures, poden marxar del costat dels pares sense que ningú els digui res” per explorar, voltar en bicicleta, buscar animalons, sortir a la nit a recórrer el recinte amb lots... En definitiva, viure “una gran aventura”.

Tot i que és important preservar l’espai de cada família per enfortir vincles i, fins i tot, reservar moments per dedicar-los exclusivament a la parella i els fills, els dies de convivència es desenvolupen amb molta col·laboració. “Funcionem com un petit barri, compartim taula, estones i ens repartim tasques: mentre uns cuinen, els altres se’n van a la piscina amb els nens i acostumem a menjar plegats”, diu l’Anna. Per a l’Àngela i el Xavi, que prefereixen fer les vacances d’estiu sols i que han coincidit poques vegades amb els de la colla, l’experiència també és “molt satisfactòria” perquè els nens “comparteixen joguines i jocs” i “es vigilen els uns als altres”: “Ens permet anar més relaxats”. La Míriam té la sensació, fins i tot, que la vida en un càmping és d’ajuda mútua, entre els campistes: “A vegades, si un cau en bicicleta, sempre hi ha qui dóna un cop de mà i ajuda, i això dóna molta tranquil·litat”.

Per a la Míriam i el David, el “càmping convida a fer família” i a fer el que en el dia a dia no se sol fer: “parlar molt, fer sobretaules i anar sense preses, llegir tranquil·lament, coses que a casa costen molt de fer”. Els nens són els que es bolquen incansablement els uns amb els altres i “juguen entre ells i es munten les seves històries i, de tant en tant, algú agafa tots els nens i els fa fer alguna activitat, se’ls emporta al parc, juga a futbol o a bàsquet, els canta cançons i s’ho passen molt bé”.

Improvisar i gaudir

Així entenen la vida en caravana l’Anna i el Jordi. “Nosaltres no som de planificar i la caravana et permet improvisar. Un divendres plegues de la feina, enganxes la caravana i et presentes a qualsevol punt de Catalunya en no més de dues hores i mitja i pots gaudir d’un cap de setmana en un nou indret”, justifica el Jordi. L’Anna afegeix: “De moment, el Bruc no sap on anem perquè és petit, però només de veure com li brillen els ulls al Quim quan li diem que marxem de càmping, només per això, ja val la pena”.

stats