David Lahoz mai ha estat gaire de Nadal. Explica que a casa seva no hi havia ni costum ni ganes de celebrar-lo. No s'adornava l'arbre, no es posava pessebre i, per descomptat, no es menjaven els raïms. Fins que un dia la seva parella li va dir de passar la nit del 31 de desembre amb la seva família. I ho va acceptar. Ningú hi va posar objecció: la seva família va entendre perfectament que ell, amb 18 anys com tenia llavors, volgués passar la nit de Cap d'Any en un ambient més festiu; els pares de la seva parella estaven més que contents d'acollir-lo en aquestes dates. I així va celebrar quatre entrades d'any seguides: amb família política, nadales i gala de televisió inclosa. Ara, amb 33 anys, solter i amb el mateix pla que fa anys, és a dir, sopar i llit, recorda aquells Nadals i s'alegra que els seus pares no li neguessin la possibilitat de passar-lo amb la seva parella i els seus familiars.
No tots els adolescents tenen accés a una alternativa i, si en tenen, moltes vegades és amb el malestar dels pares. Com en el cas de l'Estefania, una noia de 18 anys que l'any passat i després de diversos intents fallits va aconseguir passar el 31 de desembre amb la seva família i la seva parella. La seva mare, María José Castillo, encara recorda la situació: ells anaven a passar el Cap d'Any en un hotel amb uns amics de tota la vida i la filla i el company d'ella i, després de pensar-ho detingudament, van decidir que la seva filla també hi convidés la seva parella. No els feia gaire gràcia: en part perquè el nòvio de la seva filla no els queia bé i en part perquè, per a ells, el Nadal és per passar-lo en família o amb els amics de sempre, i les parelles que es tenen als 17 anys poques vegades són per a tota la vida.
"Nosaltres sempre l'hi hem plantejat a la meva filla d'aquesta manera: si vols sortir amb la teva parella després de sopar, perfecte. Però, en un àpat familiar, ni el teu nòvio ni la nòvia del teu germà hi entren fins que la relació no sigui oficial, perquè si cada vegada que canvies de parella ens els has de portar a casa... I m'és igual que tingui 14 que 18 anys, les normes són sempre iguals", explica Castillo. Malgrat les pors inicials, també reconeix que el sopar de Cap d'Any no va ser tan terrible.
El Nadal canvia
I un, després de conèixer les vivències del David i la María José, pot pensar: ¿per què, tenint tants dies a l'any, els adolescents trien justament dates tan familiars com la nit de Nadal o la nit de Cap d'Any per passar-les amb les seves parelles? O bé: ¿per què els pares es neguen a acceptar que els seus fills gaudeixin d'aquestes festes en companyia de les seves parelles quan, suposadament, aquest és l'objectiu del Nadal: compartir amb els éssers estimats? Encara que les respostes a aquestes preguntes les hauríem de buscar a l'interior i en la realitat de cada persona, hi ha arguments que ens permeten aproximar-nos als motius d'aquesta situació. Entre aquestes explicacions, en trobaríem una que parla de la transformació del concepte de Nadal no tan sols entre els joves, sinó també en el comú de la societat actual.
Un canvi que, segons el catedràtic emèrit de sociologia a la Universitat de Deusto, Javier Elzo, està relacionat íntimament amb tres elements: la pèrdua de protagonisme de la religió en un país de tradició catòlica; la creixent importància de l'oci i el temps lliure al món modern, i, sobretot, l'aparició de noves unitats familiars i de diferents maneres de relacionar-se en família. "Ara que la família té moltíssim menys poder perquè s'és més individualista, estar junts al Nadal dependrà de la qualitat interna de la mateixa família. Abans funcionava la postestas , és a dir, el poder dels pares sobre els fills. Es deia: «Això és una família, és Nadal i ens hem d'ajuntar tots: pares, oncles i fins i tot algun més». I això, en aquest moment, està sent substituït pel concepte d'autoritat. L' auctoritas es refereix al poder intern que tenen els pares en una família i, en el cas d'una família ben avinguda, ens parla de la capacitat d'atracció que té perquè els adolescents vulguin estar en família per Nadal", explica Elzo, que recorda que en una família no és tan important la modalitat formal de la parella adulta, és a dir, si es tracta de parelles de diferent sexe o del mateix sexe, com la qualitat de les relacions que s'estableixen entre ells i els seus fills.
