Misteri, fantasia i aventures: apostes segures
En literatura infantil les fórmules màgiques no existeixen. Ara bé, sí que hi ha certes temàtiques que triomfen entre els lectors. “Les aventures d’una colla d’amics, el misteri i la fantasia són apostes segures per als infants d’entre 8 i 12 anys”, explica l’editora de Barcanova Sara Moyano. També hi juguen a favor els protagonistes ben perfilats i potents, que criden l’atenció dels nens i nenes i aconsegueixen que s’hi sentin identificats. Segons l’editora de Cruïlla Joana Costa, “aquest tipus de personatges generen empatia entre els lectors i, al capdavall, a tots ens agrada veure’ns reflectits en una història”.
A l’hora de buscar nous relats per als seus segells, tant Moyano com Costa coincideixen que bona part de la seva feina consisteix a estar al cas de què triomfa a l’estranger. Malgrat que les novel·les solen pivotar sobre els tres eixos temàtics anteriors, admeten l’impacte dels grans fenòmens literaris. “Hi ha modes que marquen el mercat perquè, quan un agrada, els lectors demanen llibres similars”, apunta Moyano. Però no tots els títols inspirats en grans fenòmens triomfen. “Amb l’èxit de Harry Potter es va generar un gran nombre d’obres sobre nens orfes, però moltes no han funcionat”, diu Costa. Al cap i a la fi, les dues editores subratllen que hi ha altres factors més enllà de la temàtica, com ara l’estil de l’autor, la veu narrativa i, sobretot, la qualitat literària.
La inspiració dels il·lustradors
Les Tres Bessones, que Angle Editorial ha reeditat aquest any, són un exemple que inspirar-se en els fills pot donar molt bons resultats. Tot i això, Roser Capdevila encara no sap ben bé quina és la clau de l’èxit. “Tinc tendència a fixar-me en les persones del meu entorn a l’hora de crear nous personatges”, confessa la il·lustradora. A partir d’observar la gent en espais comuns, com les sales d’espera, Capdevila extreu les idees per posar-se a dibuixar. “Hi ha cares que m’han inspirat molt, tot i que després les il·lustracions s’hi assemblen poc”, assegura. De fet, la realitat és una font inesgotable d’idees a l’hora de dibuixar qualsevol cosa, ja siguin persones, escenaris o bé objectes.
La il·lustradora Cristina Losantos també es fixa en el seu entorn abans d’agafar el llapis, tot i que ella és més partidària d’inspirar-se observant espais concrets, com ara l’habitació desendreçada d’un adolescent. “Per mi, un dibuix funciona si provoca sensacions i demana que te’l miris molta estona”, diu. Per això les il·lustracions de Losantos estan farcides d’anècdotes i petits detalls que ella extreu del seu voltant.
