La culpa és de la calor, com sempre. Vull dir que portes tota la tarda fent el gos, pitjant el comandament i constatant que cada nou programa que fan és encara pitjor que el que veies abans. Total, que quan el sol sembla que ja s’ha cansat d’estovar les teulades i enfila el camí cap a l’horitzó decideixes sortir a estirar les cames. Tampoc cal gaire poder de persuasió. La teva parella ja fa una hora que s’ha polit l’última pantalla del Farm heroes i el nen està tan avorrit que fins i tot ha tret el quadern d’estiu del calaix i se l’ha mirat una mica.
Quan ets al carrer t’adones que encara fa molta calor, però com que no goses posposar l’excursió urbana per por de patir un motí familiar, pactes una parada tècnica de gelat i cerveseta. I, una horeta més tard, aprofitant que l’asfalt ja no se t’enganxa a les xancles, en fas una altra. I aquí arriba el drama. Perquè quan han passat vint minuts, a mig passeig marítim, sents com la pròstata t’avisa. T’estàs pixant, molt. De fet, estàs tan desesperat que mires el mar i tot d’una entens perquè els protagonistes d’anuncis de cervesa acaben sempre banyant-se en pilotes. Ho fan per poder pixar-la, esclar.
I enfiles el camí de tornada espernegant fins que arribes al bar de la fatídica segona parada tècnica i penses que estàs salvat. “Ho sento. Només pot fer servir els lavabos si consumeix”. No t’ho pots creure. “Ja, però és que si estic tan apurat ara mateix és perquè he consumit aquí, fa menys d’una hora”, contesto indignat, contenint-me les ganes d’alleugerar-me dins el cubell de refrescar el vi que porta a la mà. I, llavors, quan estàs a punt de demanar una aigua per poder fer-ho, et plantes i dius que no, que no et dóna la gana pagar per una cosa que no vols a un tio que és un cretí, i fots el camp gairebé enrampat de l’entrecuix pensant que som rucs, que assistim passius a un robatori indecent que ens ha manllevat els pocs espais públics que encara queden on poder passejar sense patir semàfors ni cotxes tunejats. Parlo de les places i passejos on ara has de fer d’Alberto Tomba per esquivar terrasses, bars i xiringuitos on només ets ciutadà de primera si passes per caixa. I just llavors, mentre pensava que se’ns estan pixant al damunt, incapaç d’aguantar-me més, vaig fer el que tots els pares del món han fet: “Perdoni, puc fer servir els lavabos? És pel nen, que no pot aguantar més. Gràcies”.
