Criatures 28/12/2013

M'ha pegat! Cops que volen atenció

Els pares han de donar una resposta ràpida, clara, però que mostri estima, a les mossegades o cops de la canalla

Paloma Arenós
4 min

Són cops que reclamen l'atenció de pares i educadors. El ventall de conductes agressives amb què reaccionen moltes criatures és ampli: un pessic, una puntada de peu, una mossegada, una bufetada, escopir... De vegades aquestes actituds se'ls escapen de manera involuntària, però en altres ocasions són sistemàtiques i els pares s'angoixen perquè no saben com afrontar-ho. Hi ha infants que mosseguen quan un amic els pren una joguina o d'altres que peguen als pares quan no responen als seus desitjos o els neguen una exigència. Els experts consultats recomanen que els pares i educadors han de reaccionar amb responsabilitat, de manera ferma, ràpida, però càlida i amb estima, per eradicar i frenar aquesta mena de comportaments.

La psicopedagoga Núria Sanz detalla que "dels 2 als 4 anys, el nen pega com un recurs que ha après de manera involuntària dels amics o dels adults que l'envolten". El petit aprèn que aquest gest agressiu li proporciona uns beneficis; o sigui, creu que pegant aconseguirà tot el que vol. "Si vol la joguina d'un altre nen i comprova que pegant-li l'aconsegueix, ho continuarà fent. Si vol captar l'atenció dels pares i constata que si pega la té, ni que sigui en forma de reprimenda, ho continuarà fent. I si els pares l'animen a respondre pegant quan li peguen, evidentment ho continuarà fent", apunta Núria Sanz.

Per frenar les actituds violentes, el psicopedagog Miquel Mena recomana "suprimir les conseqüències positives" que es deriven de l'acte de pegar. "Si vol la joguina d'un altre nen i li pega, evitarem que l'aconsegueixi. Li podem dir que esperi el seu torn o que ens la demani als pares. Si pega als pares, desviarem la seva atenció o respondrem amb carícies i afecte". Mena apunta que si el nen comprova que avisant l'adult o ensenyant-li els seus jocs obté una resposta més gran i més positiva que pegant-los, deixarà de ser violent. "Si altres nens li peguen, li direm que és una conducta incorrecta i intentarem raonar amb ells o allunyar-los de la situació".

Etapes

Les rebequeries, escopir, donar puntades de peu o mossegar són conductes explosives del nen que solen desaparèixer a partir dels quatre i mig o cinc anys. "A aquesta edat, els nens ja prefereixen demanar ajuda a un adult per resoldre els seus conflictes, abans que barallar-se", subratlla Sanz. La psicopedagoga aconsella que els pares gestionin l'agressivitat infantil "sense agressivitat, ni ansietat". "Han de ser capaços de contextualitzar-la i d'intentar comprendre les seves causes per reaccionar amb intel·ligència educativa", afegeix. Si a partir dels 5 anys, l'infant continua mossegant i esgarrapant o pegant amb freqüència cal consultar un professional. A partir d'aquestes edats ja no és tan normal que vulguin resoldre tots els seus conflictes recorrent a la violència.

Així, en edats més avançades, pegar pot ser una "vàlvula d'escapament per canalitzar la ira acumulada davant d'una frustració que el nen no sap resoldre", subratlla Mena. Aleshores, "l'opció és actuar sobre les seves conseqüències eradicant-les de manera positiva". I si hi ha conductes agressives durant l'adolescència cal identificar l'origen de la frustració i donar-los recursos per afrontar el repte i superar-lo.

Mossegades frustrants

Al seu llibre Aprender a educar sin gritos, amenazas ni castigos (Ed. Medici), Naomi Aldort detalla que si un infant en mossega un altre "no només has de buscar les seves necessitats subjacents, sinó que també has d'estar alerta per prevenir que mossegui". L'autora nord-americana alerta els pares: "Tu saps millor que ningú què l'altera o en quines circumstàncies hi ha més probabilitats que comenci a mossegar. Tracta de prevenir les situacions que el porten a mossegar i omple les necessitats del teu fill de proximitat, contacte humà, afecte i caliu, ja que són les claus per prevenir qualsevol tipus d'agressió i dificultat emocional". Aldort destaca al llibre que cal "estar a prop del nen, ser atent i gaudi-ne, i la seva felicitat el farà estar en pau amb ell mateix i amb els altres".

Naomi Aldort es confessa una mare propera: "En lloc de dir-li al meu fill «No facis això», m'hi acostaria ràpidament, aturaria l'acció i oferiria una solució: «Ja veig que vols donar cops a terra amb l'escombra. Mira, aquí al porxo sí que ho pots fer»", exemplifica. "I si no puc oferir-li una solució, seré al seu costat per determinar l'acció físicament i validar els sentiments del nen, si és necessari. Per exemple, si vol tocar una joguina de la botiga que no tinc intenció de comprar, li diré: «Ja veig que t'agrada aquesta caseta i que t'agradaria emportar-te-la a casa. ¿T'agradaria mirar-la una estona més? Jo em puc esperar»".

I els germans?

Si un nen mossega en un grup de joc és que "se sent massa frustrat i estaria millor sense el grup", avisa Aldort en el seu llibre. "No hi ha pressa per exposar el nen al joc amb altres nens de la seva edat. Si li permets jugar amb adults o amb nens més grans i afectuosos, probablement deixarà de mossegar", continua explicant l'autora nord-americana.

Aldort apunta que quan un nen mossega els seus germans, la situació és similar al repte de jugar en grup, només que és una situació que no es pot canviar. "És evident que el nen que mossega el germà se sent frustrat i necessita més connexió amb els adults. Saber que aquesta és la causa pot ajudar-te a ser més empàtic, validar els seus sentiments i, potser, ser més creatiu per trobar altres formes de dedicar-li temps d'atenció exclusiva a cada un dels nens".

A partir d'aquest coneixement, Naomi Aldort proposa: "Fes tot el que puguis per oferir espai perquè cada nen pugui estar a prop teu. Seu a donar-li el pit en un sofà gran, agafa la mà del germà més gran que no pot seure a sobre teu i connecta amb ell mitjançant el tacte i les paraules". En aquests casos, un bon exemple seria que quan el nadó dorm, la mare dediqui una estona únicament al fill gran, a llegir un conte o jugar plegats, i que ho verbalitzi abans amb un "Tinc moltes ganes d'estar amb tu, fill".

stats