16/03/2013

M'examino cada setmana

2 min

Hi ha separats que competeixen a veure qui es queda les criatures. N'hi ha que acorden la custòdia compartida, però tot i això competeixen a veure qui ho fa millor i amb qui estan més contents els nens, com si això fos un concurs. Hi ha, també, una minoria de sonats rics que competeixen econòmicament, a veure qui els compra més roba i qui els porta de viatge més lluny i en hotels més bons. Moltes d'aquestes competicions impliquen els fills, perquè en realitat el que tracten de demostrar els progenitors en competència, o si més no un dels dos, és que l'altre és una desgràcia: "Que no mengeu fruita, a casa el pare? Que us passeu el dia mirant la tele, a casa la mare? Que crida molt, el pare, quan no li feu cas? Que no us pregunta mai si heu d'estudiar, la mare?" Per desgràcia, aquesta mena de preguntes que posen les criatures en el dilema d'acusar el pare o la mare i de prendre part en una disputa absurda són bastant freqüents.

Pares competitius

Però, poc o molt, tots hi caiem. Jo, per exemple, acabo de treure un notable alt a l'examen d'operacions combinades i fraccions. No és que, com li passa a molta gent en somnis, hagi tornat a seure a l'aula escola de quan tenia deu anys, ni que faci un curs de comerç per correspondència. El que passa és que m'apunto com a pròpies les notes dels meus fills. Això sí: només en el cas que els resultats de la prova estiguin directament relacionats amb el fet que els hagi ajudat a repassar i m'hagi hagut d'esforçar durant una o dues hores per posar-me al dia amb la reducció de fraccions a comú denominador o amb els afluents dels rius de la Península.

No deu ser pas una idea tan rara, la meva, perquè l'altre dia li vaig preguntar al meu fill: "Què he tret de mates?" I em va dir que la seva mare també li preguntava el mateix. No li vaig voler preguntar si ella treia més bones notes que jo, perquè això faria més evident encara com arribem a ser de competitius, però ho vaig pensar. La qüestió és que competim pels resultats acadèmics que corresponen al torn de cadascú! Estem ben pirats.

Però ben mirat és una competició bastant inofensiva, i fins i tot té coses bones, perquè potser contribueix a millorar el rendiment escolar dels nens. En tot cas, el que és patètic és que cada setmana ens examinem d'alguna cosa i esperem la nota amb gran emoció.

stats