Massa emmarat o amb qui calgui

Si les criatures estan massa emmarades i defugen el contacte amb altres persones que no siguin el pare o la mare, la pedagoga Gena Borrajo recomana que la família recondueixi el model educatiu. I recorda que "les criatures aprenen sobretot de l'exemple dels pares". Així, si la família manté bones relacions socials amb altres persones, si s'aconsegueix que els petits tinguin bones experiències socials, en un principi amb els pares al costat, llavors "s'aconseguirà que les criatures es deixin anar i sàpiguen relacionar-se amb altres". Evidentment, el caràcter hi influeix i als nens més tímids els costarà una mica més, però cal ser perseverant per garantir l'èxit.

En canvi, si tenim a casa criatures ben despreses, d'aquelles que només volen estar amb altres amics i fora de casa, Gena Borrajo intueix que "els pares han de reforçar els vincles". És a dir, "han de fer activitats tots sols junts, dintre de la llar, que per a la criatura siguin gratificants, que el petit entengui que amb els pares, tot sol, també s'ho passa bé". I les activitats poden ser des de llegir un conte fins a mirar pel·lícules o dibuixos junts o jugar algun joc. Un cop més, el caràcter de la criatura és decisiu i el fet que siguin més sociables fa que no s'estranyin amb ningú. En aquest cas també cal estar més atents als seus moviments, ja que podrien marxar amb qualsevol.