ESTHER ESCOLÁN

Mare, em marejo! Com evitar els mals viatges

Per a alguns infants els viatges en cotxe poden ser un autèntic malson. És pujar al vehicle i ja començar a patir per la marejada que vindrà. Com podem actuar?

Mare, em marejo! Com evitar els mals viatges / FOTO: GETTY Zoom

Segurament, molts dels que ara som pares i mares recordem aquells capítols soporífers de quan érem petits, al cotxe familiar, mentre ens desplaçàvem al nostre lloc de vacances i ens anàvem marejant a mesura que avançàvem posicions. Una situació que, molt probablement, ara protagonitzin els nostres fills i filles quan som nosaltres els que anem al volant d’aquest cotxe. Per què es mareja la canalla? ¿Hi ha alguna manera d’evitar-ho a l’avançada? Com hem d’actuar si els símptomes apareixen a escena?

Una cosa freqüent

El primer que cal tenir en compte és que els nens són els que més solen patir aquests episodis de marejos. El mareig és un terme que, sovint, engloba dos dels símptomes més freqüents quan viatgem en cotxe, que són la sensació de mareig i el vertigen, una sensació d’estar-se a punt de desmaiar que no és gens agradable i que posa més aviat nerviosos els més petits de la casa, que senten que s’esvaeixen a poc a poc sense poder evitar-ho.

La pediatra de la Clínica Diagonal i MyHospital Núria Pericas matisa que el terme mèdic per referir-se a aquest tipus de marejos és “cinetosi” i que és un problema “relativament freqüent en nens de dos a dotze anys, un període en què augmenta la incidència fins a tornar a disminuir a partir d’aquests dotze anys”. Tot i així, hi ha algunes persones, en especial dones, en les quals aquesta cinetosi persisteix durant tota la vida. En canvi, “es tracta d’un trastorn estrany en nens i nenes que tinguin menys de dos anys”, afegeix la doctora Pericas.

Alteració de l’equilibri

“Tant si el viatge és en cotxe, vaixell, avió, tren o coet espacial, la causa de la cinetosi és la mateixa: una alteració en l’equilibri”, apunta Pericas. L’equilibri depèn de com el cervell integri i interpreti la informació que li envien els ulls, el sistema vestibular (situat a l’oïda interna), els músculs, les articulacions i el sistema nerviós. “Si tota aquesta informació no coincideix i no s’integra de manera correcta al cervell, segons la susceptibilitat de cada individu apareix el mareig”, afegeix.

Qui coneix a la perfecció aquesta sensació és la Victòria Duran, de vuit anys, que porta més o menys des dels 15 mesos marejant-se, amb més o menys intensitat, cada cop que viatja en cotxe. La Pilar, la seva mare, explica que “de vegades només es troba malament, però d’altres arriba fins i tot a vomitar”.

En el cas de la Victòria, els símptomes que mostra quan es comença a marejar al cotxe són “la pal·lidesa, les ganes de vomitar i la inestabilitat”. Per evitar-ho, la Victòria “sol fer els viatges amb la finestra o l’aire condicionat oberts, mastegant xiclet i, com a molt, veient una pel·lícula a la tauleta; no pot llegir, veure fotos ni res per l’estil”, destaca la seva mare. I com actua la família Duran Aranda quan la seva filla gran es mareja al cotxe? “Hem de parar i baixar del cotxe, caminar una estona, donar-li alguna cosa fresca per beure i xerrar”.

Alerta amb els fàrmacs

La Pilar afegeix: “Només li dono Biodramina a la meva filla quan se’n va d’excursió amb l’escola”. El cert, però, és que molts pares i mares acudeixen als fàrmacs preventius per evitar que els seus fills es maregin durant els trajectes en cotxe. El més utilitzat és un antihistamínic que es diu dimenhidrinat i que està disponible en xarop, xiclets, comprimits o supositoris, i que disminueix l’activitat del sistema vestibular. La doctora Núria Pericas, no obstant, alerta que “té efectes sedants, per la qual cosa pot produir son i cal ajustar la dosi a l’edat i el pes del nen i, per tant, tot i que es pot adquirir a la farmàcia sense recepta mèdica, és recomanable consultar el pediatre”.

Cal tenir en compte que durant el son no es produeix la cinetosi. Justament per això pot funcionar “viatjar durant les hores en què els nens solen dormir -durant les migdiades, per exemple- o fer-los llevar aviat perquè estiguin cansats i tornin a adormir-se durant el trajecte”, apunta la pediatra. En cas que el viatge sigui curt, Pericas recomana no menjar res abans d’iniciar-lo i “ubicar l’infant més propens a marejar-se al seient central, on és menys probable que es maregi”. Tot i seguir fil per randa aquests consells, sempre és interessant portar bosses de plàstic, tovallons i roba de recanvi, per si la canalla vomita.