Fora de classe

Mar-i-bel

En les tres classes que vaig anunciar l’obra de teatre que s’havia de llegir, els meus alumnes van entendre la paraula Maribel, segurament perquè coneixien alguna senyora que se’n deia. Això em va deixar clar que els conceptes mar i cel no els havien sentit mai en català i en una mateixa frase. Fins que no ho vaig escriure a la pissarra no ho van pescar. Durant les següents setmanes vam treballar a classe la famosa adaptació musical que Dagoll Dagom va fer de l’obra d’Àngel Guimerà. La proposta per engrescar-los era que a la primavera aniríem al teatre a veure la representació.

Després de llegir l’obra sencera els vaig proposar que fessin un treball en grup per avaluar-los. Els preguntava sobre les diferents adaptacions, la pirateria al Mediterrani i si encara avui existeix conflicte de races i religions. És a dir, si ara el Saïd i la Blanca serien acceptats com a parella a la nostra terra. La meva darrera pregunta sempre va ser la mateixa: ¿si la vostra filla s’enamorés d’un musulmà ho respectaríeu? La majoria van contestar que no ho desitjaven, que aquestes coses millor que no passessin. Jo els insistia en el concepte que l’amor no hi entén ni de races ni de religions, i ells em deien que sí, però que els seus futurs fills preferirien “que es casessin amb algú com ells”.

La inesperada lliçó ens la va donar un dels alumnes marroquins, nascut a Catalunya, quan va dir que li era igual de qui s’enamorés el seu fill o filla, que només volia que fos feliç. És evident que el conflicte que narra Guimerà encara és plenament vigent. Aquesta és la primera part de la meva anàlisi. La segona, després de posar-los nota, va ser quan, abans de les vacances de Nadal, vaig començar a demanar els diners de les entrades per anar a veure l’obra. Molts em van arrufar el nas i em van dir que allò del teatre era molt car i que “per veure un vaixell que donava voltes tampoc valia la pena”. Em van dir a la cara que preferien gastar-se aquells diners comprant roba que anant al teatre. També rondinaven perquè seria molt llarg i tota l’estona cantaven.

Per sort el tema va arribar a casa i alguna mare va alegrar-se’n molt perquè l’havia vist en una de les edicions anteriors... i li havia entusiasmat! Com sempre, si a casa ho valoren ja tenim mitja feina feta.