Mal educats

No ho sabran mai, em temo, però cada cop que proposen una altra llei aberrant de manera unilateral, cada cop que regalen al món una altra declaració embolicada de supèrbia, cada cop que obren la boca per malparlar de nosaltres i de la nostra manera d'entendre el món, el que fan és donar-nos la raó. Sí, perquè en el fons el que diuen i el que pensen és el fruit d'una escolarització rància i equivocada basada en una sola manera d'entendre el món. Sí, ja sé que costa veure-ho quan surten a la tele tan fatxendes, tan cofois en la seva ignorància, però no són altra cosa que pobres nens que van aprendre malament, nens que mai van sentir dels seus mestres cap altra manera d'expressar-se que no fos la seva. En cap dels milers d'hores que van passar a l'aula memoritzant fórmules i taules de multiplicar se'ls va oferir ni el més mínim intent per aprendre res de les altres quatre llengües i cultures que en teoria formen el seu país. Cap dels professors que els van formar no va dedicar ni un sol minut a fer-los entendre per què hi ha gent tan a prop de casa seva que pensa, estima, s'enfada i somia en un idioma diferent del seu. Aquesta és la clau de tot el problema. Si haguessin tingut una educació tolerant amb la diversitat lingüística ara no ens tractarien com ho fan. No tindrien aquesta obsessió per espanyolitzar-nos com si els que parlem diferent tinguéssim una tara o un defecte de fàbrica. No ens veurien com espanyols mal acabats, com ciutadans de tercera categoria, com bestioles incapaces de gaudir la sort de ser un d'ells.

Per això és tan important aquesta batalla. Es tracta de deixar o no que transformin els nostres nens en allò que ells s'han convertit. Es tracta d'evitar que els nostres fills pensin de grans que la gent parla una altra llengua només per tocar els nassos, per fer-se els diferents i els especials, per fer la punyeta. Es tracta que de grans mai no criminalitzin la diversitat, que no ridiculitzin ningú per parlar o pensar d'una manera diferent. I si algú encara no ho té clar, que torni a engegar la tele, que torni a mirar com escampen odi i intolerància amb la suficiència d'aquell que es pensa que és tan guai que tothom ha de ser com ell. No, no volem ser com ells. I, el més important, no volem que els nostres fills siguin com ells. Perquè, a part de catalans, també som pares. I cap pare del món vol tenir un fill mal educat.