Criatures 08/09/2012

Llegat literari. Hereus d'Emili Teixidor

T. Gilbert
3 min

La Formiga Piga descobreix el món i, al seu costat, també ho fan els infants que llegeixen les aventures que li passen llibre darrere llibre. "És la idea que més m'agrada de l'Emili Teixidor, que es repeteix tant en la literatura infantil com en la juvenil i en l'adulta", diu l'escriptor Jordi Llavina, que s'acaba d'estrenar en el gènere infantil amb el llibre L'arqueta dels rellotges (Ed. Cruïlla).

El nen de poble que explica el món amb la seva mirada és a Cor de Roure , però també a Pa negre i Assassí d'ocells . I el recurs literari funciona, perquè acosta a la realitat d'una manera senzilla. L'Emili ho sabia bé. A L'Ocell de Foc escrivia: "Vaig tornar a sentir aquella ferida i aquell encantament que, segons el Cec de Cabrera, significa un moment ple de vida que recordes sempre més". Quan descobreixes com funciona el món, no ho oblides.

"A mi m'ha influït Teixidor, però també Joaquim Carbó", continua explicant Jordi Llavina. A més, a partir de la presentació de L'arqueta dels rellotges , Llavina s'ha adonat que el gènere de literatura infantil i juvenil és molt agraït. "Les preguntes que m'han formulat els infants reflecteixen que són nets d'esperit; i just per això m'agrada", diu Llavina, que va arribar a signar 80 llibres de cop en la presentació que va fer al Col·legi Sant Josep de Sant Sadurní d'Anoia.

Per la seva banda, l'escriptora i guionista Anna Manso té molt clares les premisses que l'escriptor Emili Teixidor va sentenciar per conrear amb dignitat la literatura infantil i juvenil. Les recorda com si fossin manaments: no enganyaràs el lector (és a dir, no abusaràs de la posició de superioritat d'adult per donar-li gat per llebre); no faràs demagògia i no tractaràs temes sense informació seriosa; donaràs importància primordial al llenguatge; triaràs una tècnica narrativa que no suposi un esforç superior a la capacitat de lectura de les edats corresponents, i revelaràs les veritats de la vida sense abaratir-les ni simplificar-les.

Sempre present

Aquestes màximes que va seguir al peu de la lletra Emili Teixidor han servit d'inspiració als seus hereus literaris. Anna Manso, autora de diversos llibres de literatura infantil i juvenil -l'últim dels quals és Cara de gos (Ed. Cruïlla)-, confessa haver llegit tota l'obra infantil i juvenil de l'Emili. El llibre La lectura i la vida el té subratllat, estudiat, memoritzat. Per això l'Anna és capaç de fer manaments de les recomanacions principals per conrear la literatura juvenil.

"Quan vaig publicar el meu primer llibre de literatura infantil, El Fittipaldi , em van convidar a una taula rodona al Saló de Lectura amb l'Emili Teixidor i la Maite Carranza", recorda l'Anna. "Em vaig sentir molt afalagada de ser al seu costat, perquè jo, abans de posar-me a escriure, m'havia llegit la seva obra, com també la de Sebastià Sorribas i la de Joaquim Carbó".

Amb el llegat d'Emili Teixidor ben present, l'Anna es plantejava si s'equivocava o no a l'hora de crear els seus llibres. "L'Emili apostava per la realitat i jo m'invento un nou món". Al principi de l'obra literària de l'escriptora, era un dels dubtes que l'assetjaven, però n'hi havia d'altres que gràcies a l'escriptor de Roda de Ter Anna Manso va tenir ben clars: "Escriure la meva obra en català, amb la mateixa naturalitat que ell ho havia fet, i redactar-la tan bé com sigui possible, perquè el llenguatge és importantíssim".

Encara hi ha un tercer llegat que l'autora de la sèrie Una noia N.O.R.M.A.L. reconeix haver recollit d'Emili Teixidor: "El fet d'haver conreat sense complexos la literatura infantil i juvenil. Era un escriptor que sabia que no és menys difícil escriure per als més joves que per als adults".

Lliçons de vida

I si no, un exemple. A La Formiga Piga lliga , l'Hipopòtam Popó planteja un gran dilema a la Reina i a la mateixa Formiga Piga. Una papallona li ha robat el cor. El dubte essencial era què s'estimava més: ¿poder veure com volava davant seu, cosa que havia fet la Papallona Mona, o que li tornés el cor? L'Hipopòtam Popó contestava de seguida: "Tenir el cor robat". Així doncs, sentenciava la Reina -que havia estat aconsellada sàviament per la Formiga Piga-: "No li reclamis res i no et queixis. Tu has volgut que ella et robi el cor i te'l guardi". Un element per a la reflexió que reblava amb un gran final de capítol: "El públic va aplaudir la decisió".

stats