Ara que tenim encara frescos els fastos comercials de Sant Valentí, val la pena dedicar un pensament als nens petits enamorats.
Sovint trobo mares preocupades perquè els seus nadons no les volen deixar per res del món. Tota l'estona volen anar a coll, si els deixes ni que sigui un minut per anar al lavabo ploren que sembla que els matessin, a la nit volen dormir amb tu, i sovint no tan sols al teu costat, sinó a sobre teu, dins teu, amb el teu pit a la boca i la teva orella a la mà. I es pregunten: com poden estar tan enganxats?, és normal?, és convenient aquesta dependència? I jo els explico: és que està enamorat. És que encara està en època de festejar.
Gairebé totes les mares han tingut un nòvio abans de tenir un fill. ¿No s'enrecorda d'aquelles llargues vesprades entrellaçant les mans, mirant-se als ulls, pronunciant amb veu tremolosa aquelles originals i variades reflexions filosòfiques: "T'estimo", "I jo a tu", "T'estimo molt", "Jo t'estimo moltíssim", "T'estimo més que a la meva vida", "T'estimo més que res al món"...? I després de tres hores de conversa, arribaves a casa, i cap als telèfons falta gent! I ara gràcies que hi ha tarifa plana! Abans els nostres pares treien foc pels queixals. "Què fas trucant altre cop? ¿Tu has vist la factura del telèfon, des que vas conèixer aquesta noia? ¿És que no heu estat parlant tres hores seguides? ¿Encara et queda alguna cosa per dir-li? No l'hi pots dir demà?" Doncs sí, em quedava una cosa per dir-li, i era urgent: "T'estimo". I la resabuda resposta: "I jo a tu més". El temps passa, els nòvios es converteixen en marits i la passió deixa pas a l'afecte. El teu marit es pot passar hores, fins i tot dies, sense agafar-te de la mà, mirar-te als ulls i dir "T'estimo". De fet, a principis de febrer en fan anuncis a la tele, per als més despistats.
A vegades es troba a faltar, però hi ha compensacions, i la veritat és que arribava a cansar una mica, tant d'enamorament. Doncs bé, la teva filla o el teu fill de dos o tres anys encara estan en l'època de festejar. Encara se senten vius només al teu costat, i quan et perden de vista senten com un buit a l'ànima que res no pot omplir. Això passarà, sens dubte. Fins i tot abans del que esperes. Fins i tot (però potser ho descobriràs una mica tard) abans del que desitges. També la seva passió deixarà pas a l'afecte. Si el que vols és un nen que et digui "Adéu" i "Hola" sense aixecar la vista de la consola, ho tindràs. Si el que vols és un adolescent que us digui "Papa, mama, no sortiu al cine aquest dissabte? Després podeu anar a sopar...", ho tindràs. Però encara no. De moment, el teu fill encara està bojament enamorat de tu. Per què no et relaxes i en gaudeixes? Dura tan poc...
